Actualitat recent

21/6/17

El PuntG: Com és la nostra festa?

Després de més de 10 anys des de que es va iniciar el projecte d’Acció Municipal sobre Drogues a Granollers, l’any 2016 vam engegar el programa Salut i Festa, que era el primer pas per començar plantejar la manera d’abordar les diferents situacions i problemàtiques que apareixen entorn a les drogues en els contextos d’estiu-festa-nit-joves. El seu objectiu principal va estar la creació d’un espai de treball que va involucrar a les entitats joves municipals i a diferents Serveis de … Llegeix article

Logos_x4
Llegeix article Comenta l’article
5/6/17

Inhalar un bri de vida

Al text de la conferència de salut mental acabo d’escriure sobre el “nivell de patiment suportable” i de com embogir per no sentir que pateixes. Em xoca aquesta repetida obsessió per proporcionar tractament contra les addiccions i no oportunitats per viure. En quaranta anys dedicant-me a les drogues no he trobat mai un addicte a la cola i sí molts que intoxiquen amb dissolvents les seves neurones per no sentir ni el fred, ni la soledat, ni la desesperació. Necessitem parlar del sistema protector, de l’acompanyament dels joves migrants, d’espais de trobada que els tornin a connectar amb la societat, de com atendre les desesperacions joves. Llegeix article

cola-EP
Llegeix article Comenta l’article
17/5/17

Aprovem el nou període comunitari de prevenció i atenció: 2016-2020

El passat 2007 des del Servei de Salut Pública vam engegar una estratègia de treball per abordar, d’una manera integral, una intervenció sobre el consum de drogues a la ciutat. Durant aquest període s’han implementat diferents programes i projectes que han constituït un marc de treball tècnic revisat i avaluat. Una vegada finalitzat l’últim període d’actuació del pla de drogues 2012-15 ens proposem seguir amb la tasca iniciada de cara a la propera etapa fins al 2020. Es pretén continuar amb la línia de treball establerta, seguint amb la filosofia pròpia de l’intervenció passada, però reformulant-se noves línies d’intervenció i posant especial èmfasis en la tasca comunitària. Llegeix article

umami-gastrobar
Llegeix article Comenta l’article
10/5/17

Adolecentes y cannabis ¿Qué podemos hacer?

El passat 6 d’octubre de 2016 vam participar en la jornada organitzada per Regulación Responsable ‘El cannabis en clave sociocultural’. En aquesta vam presentar una comunicació sobre la situació del consum de cànnabis per part d’adolescents i joves des d’aquesta perspectiva. No estàvem parlant només de riscos per a la salut o de com prevenir-los, sino com atendre des d’una mirada social i cultural aquesta realitat, tenint en compte el context de normalització.

A partir d’aquesta jornada s’ha editat el llibre ‘Las sendas de la regulación’ compil·lat pel bon amic David Pere Martínez Oró. Una publicació de quasi 50o pàgines que es pot descarregar lliurement en la seva web. Llegeix article

Portada-Las-sendas-de-la-regulación-del-cannabis
Llegeix article Comenta l’article
27/3/17

Eines per compendre l’adolescència

El passat dimecres 22 la psicòloga clínica del CSMIJ de Granollers (Sant Joan de Déu) va fer una sessió sobre l’adolescència. En aquesta es presentava tot un seguit de reflexions i propostes per conèixer d’aprop la realitat d’aquesta etapa del cicle vital. Llegeix article

Eines per comprendre l'Adolescencia Granollers
Llegeix article Comenta l’article
13/3/17

Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues (2016)

Arrenca el 2017 i estem de celebració. Ara fa 10 anys que vam iniciar el projecte d’Acció Municipal sobre drogues a Granollers. Arran de tota la feina que ja veníem fent, el 2007 vam elaborar les primeres edicions de l’observatori municipal sobre el consum de drogues (OMCD) i el primer pla d’acció.

L’OMCD és una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament que té per objectiu monitoritzar la incidència i l’evolució del consum de drogues i de les situacions que se’n deriven. Es dota d’una sèrie d’indicadors quantitatius i qualitatius que donen lloc a un sistema d’informació estable en el temps que sigui útil a l’hora de prendre decisions i dur a terme actuacions en l’àmbit. Llegeix article

drogues-1
Llegeix article Comenta l’article
10/10/16

Per por de debatre

Ens atrevim a identificar un món, el de les drogues, delimitat per tres ‘fronteres’: socio-cultural, històrica i disciplinària (1). La primera és la que ha tancat les experiències del pensament en una única forma d’entendre-les. De drogues n’hi ha moltes, i de consums, també. La segona frontera és històrica. I ens remetem al que dèiem de l’època opiàcia. El problema és que també ha volgut construir el seu propi final, i ara no sabem com sortir-nos de l’atzucac. L’última frontera és la disciplinària: hem acabat classificant, entre les disciplines científiques, diferents discursos que, per no voler entendre’ls globalment, acaben per simplificar la qüestió. Llegeix article

rrcultural
Llegeix article Comenta l’article
27/9/16

Ni-Ni // No-No

Si bé és cert que tota aquesta literatura es basa en evidències científiques, obvia en la majoria de casos que l’abandonament prematur dels estudis esdevé un element d’origen multicausal. I si bé no cal relativitzar el paper del propi consum, que òbviament té efectes sobre la cognició i l’aprenentatge, manquen estudis que analitzin la complexitat d’aquelles situacions en què nois i noies amb dificultats escolars i consum de cànnabis tenen també dificultats associades a desigualtats d’origen socioeconòmic, accés a oportunitats educatives, rol que ocupen en els centres educatius i percepció d’utilitat de les institucions educatives i referents adults. Pel que esdevenen elements cabdals aquells que tenen un origen en l’estructura social i la procedència i oportunitats de l’alumnat. Dit d’una altra manera: l’èxit o abandonament prematur dels estudis correlaciona directament amb les polítiques educatives, de promoció econòmica i laboral; amb les retallades socials i en l’àmbit de la salut; en la creació de guetos i la composició social dels centres educatius; els mecanismes d’atenció a la diversitat i a les dificultats a l’aula; les projeccions que els adults realitzen sobre els propis adolescents (siguin professionals, mares i pares, etc); la psiquiatrització del malestar –sobretot en temps de crisi-; la recurrent afirmació de la ‘situació a casa’ (‘desestructuració familiar’); i un llarg etcètera. Llegeix article

ninis1
Llegeix article Comenta l’article