16/12/11

4 bons textos sobre educació social (encara que no parlin directament de drogues)

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

 

Deixem quatre textos recopil·lats d’aquests últims dies a partir de reflexions i publicacions d’en Jaume Funes a diferents mitjans. En conjunt, una bona reflexió crítica sobre tot el que significa educar i l’estat actual del nostre sistema sòcioeducatiu.
Cliqueu damunt del títol per accedir al text complert.

SobreDrogues.net

20N. De nuevo, la infancia olvidada
Font: jaumefunes.wordpress.com
20 de novembre de 2011.
Escribía ahora hace ya tres años el libro “El lugar de la infancia”, después de un frustrado intento de hacer de defensor de sus derechos. Constataba entonces cinco grandes preocupaciones. Hoy, 20 N de 2011, cuando nos piden ir a votar y nadie parece recordar que es el día de los Derechos de la Infancia, me ha parecido útil recordar una parte de ellas, habiendo constatado que debo seguir con el mismo grado de preocupación por todas y cada una de ellas.

Alguna cosa més que masclisme
Font: Ara. 10 de desembre de 2011.
Fa dues setmanes, coincidint amb el dia internacional contra la violència de gènere, es feia públic un estudi segons el qual una gran majoria de nois i noies adolescents es mostraven a favor de conductes com la normalitat de la gelosia, el paper de les noies com a subjectes que han de complaure els nois, o la necessitat masculina de protegir a les dones…

Arribar a l’adolescència sense poder estimar
Font: Ara. 26 de novembre de 2011.
Aquests dies he vist dues noves pel·lícules que tenen com a protagonistes nois que tot just comencen a endinsar-se en la pubertat, que albiren la seva adolescència  escindits per dilemes emocionals que la condicionaran. Primer vaig assistir-hi a l’estrena de “De gran vull ser soldat”. Un film dur sobre com esdevenir violent en créixer veient violències, com somniar a portar uniforme per anar liquidant enemics. La segona, “El noi de la bicicleta”, amb un final més feliç, relata les reaccions destructives d’un noi que, quan s’acaba la seva infantesa, no pot comprendre per què és abandonat. A totes dues –impactat professionalment malgrat que els finals res tenen a veure- en va inundar un interrogant:…

¿Acabaremos siendo profesionales que aplican la beneficiencia a los invisibles?
Font: jaumefunes.wordpress.com
2 de desembre de 2011.
Comienzo el mes de diciembre participando en el acto de entrega del “II Premio internacional de Educación Social Joaquim Grau”. La propia propuesta del premio, destinado a estimular la reflexión y la divulgación de las prácticas profesionales de la educación social me condujo a hablar (ahora a escribir) sobre tres aspectos que resumo brevemente aquí:

  1. Los efectos educativos que supuestamente se derivan de la acción profesional de los educadores y las educadoras sociales. A contestar, de nuevo, a aquella vieja pregunta: ¿para qué sirve un educador?
  2. Defender, encontrarle algún sentido a la reflexión sobre la práctica profesional en el día a día.
  3. Argumentar la utilidad de escribir la reflexión, o la gestión compartida del conocimiento que genera la práctica profesional, en el mundo actual
Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus