29/8/11

Amb els adolescentes, l’estiu no té treva

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Font: Diari Ara. 23 de juliol de 2011.
Descarrega’t l’article original en pdf clicant aquí.

Les vacances són un temps en què descobrimque els fills són nostres, que, malgrat que durant el curs passen bona part del temps en mans d’altres, la preocupació educativa comença a casa. Si els fills i filles són adolescents, la constatació té moltes més variables. En augmentar els tempsde relació, augmenta la freqüència de les confrontacions i les estones per patir angoixes i incerteses. No és cert queper fer de mares i pares d’adolescents calgui llegir manuals de supervivència, però la simple constatació de la seva condició adolescental llarg d’unes quantes i intenses hores diàries més pot portar a una certa desesperació o, si més no, a increments significatius de la tensió familiar.

Raonablement, a l’estiu volem abaixar el ritme, despreocuparnos i descansar. Com que no serà del tot així, els estius de l’ESO, si superem les dificultats d’una permanent confrontació d’interessos, poden ajudar-nos a descobrir diversos aspectes de la seva educació que, en els mesos d’escola, queden en segon pla. En primer lloc, descobrirem que estan força perduts. Van a la recerca d’algun eix que doni sentit a la seva vida. Descobrirem que no pot ser que tan sols l’escola sigui el dinamitzador de les seves vides. Si l’escola entra en crisi, tot entrarà en crisi. Començar l’adolescència sempre ha estat descobrir que hi havia vida més enllà de l’escola. Ara podem considerar que no ho podem fiar tot a l’academicisme i al control escolar. Descobrirem que necessiten vides en què hi hagi altres centres significatius d’interès. En els dies en què, per damunt de tot, volem que estudiïn, no ho descobrim. Ara que no hem de preguntar per les notes, la seva vida pot formar part de les nostres preocupacions.

Temps de vacances, temps de noves preocupacions

Aquest descentrament que descobrim té un cert aire d’avorriment. Ja no tenen res a fer, res que estigui planificat i previst, agrat o a desgrat. Els horaris passen a ser una font de problemes. No existeix hora per anar al llit i menys per aixecar-se. Ve la crua constatació que els seus temps no són els nostres i el descobriment que no sempre tenim raons de pes per intentar imposar horaris. Com podrem seguir parlant d’horaris quan a l’endemà no importa gens que estiguin cansats? Podem descobrir que intentar regular-los–amb sensatesa i negociació– no ha de ser altra cosa que ajudar-los a posar una mica d’ordre en el seu caos i no el producte de les nostres angoixes sobre el que fan en temps desconeguts. De passada, com que la pregunta “Com t’ha anat el cole avui” s’haurà convertit en inútil i no servirà de res el “D’on véns i què has fet”, haurem d’aprendre a tenir altres curiositats més rigoroses. Aprendrem a saber donar la mateixa importància a molts altres aspectes del seu món, tindrem temps per aprendre estratègies i adquirir habilitats que ens portin a saber més i aconseguir que ens expliquin alguna cosa del que fan. 

Trobarem, però, que hem d’inventar nous arguments, que els de cada dia, pensats per a vides encara d’escola, són molt limitats. Les festes a la nit no tenen inconvenients remarcables. Fins i tot ens diran que són serioses, que no passa res perquè les organitza l’ajuntament. Que estiguin desnordats (sense nord)no vol dir que deixin de ser feliços bona part del seu temps. Pactar què poden fer i què no poden fer serà com regatejar felicitats. Ho haurem de fer recorrent a compatibilitats entre les diverses felicitats familiars i a limitacions progressives per aconseguir que a poc a poc, conforme van creixent, gestionin la seva vida amb més autonomia. Serà ara quan se’ns faran molts més patents la multiplicitat de riscos que impregnen les seves vides, els atractius vitals cap a conductes que contenen adrenalina. Són dies de tempteig i experimentació. Volíem desconnectar però hem d’observar amb més curiositat i intensitat. Com que estem relaxats podem deixard’anticipar el perill i intentar posar al seu abast capacitats perquè aprenguin a gestionar el riscos. Les vacances amb adolescents sempre tenen un punt inesperat d’excitació.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus