11/12/12

Una eina per a la la prevenció i intervenció comunitària del consum de drogues en joves i adolescents

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Granollers_Acció Municipal en el
consum de drogues #2012_2015

Protocol per a citar aquest article:
Bernabeu, Jordi (2012). Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues #2012_2015: Una eina per a la la prevenció i intervenció comunitària del consum de drogues en joves i adolescents. www.sobredrogues.net/basesgram . Granollers.
Accedeix al pdf clicant aquí.

Per aprofundir i disposar de  més informació es poden consultar aquestes entrades:

D’on venim i cap a on anem

El passat 2007 des del Servei de Salut Pública vam endegar una estratègia de treball per abordar, d’una manera integral, una intervenció sobre el consum de drogues a la ciutat. Durant aquest període s’han implementat diferents programes i projectes que han constituït un marc de treball tècnic revisat i avaluat. Una vegada finalitzat aquest període d’actuació ens proposem seguir amb la tasca iniciada. Es pretén continuar amb la línia de treball iniciada, seguint amb la filosofia pròpia de l’intervenció passada, però reformulant-se noves línies d’intervenció.

Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues esdevé una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers, amb vocació de coordinar i estructurar una intervenció per abordar globalment les drogues, i el seu consum, des de diferents eixos d’intervenció. Alhora, planteja treballar conjuntament amb altres àrees i regidories. S’estructura a través de la proposta tècnica del Servei de Salut Pública i Consum, que valora els objectius i accions anuals i incorpora projectes propis per al desenvolupament de l’Acció Municipal. Al mateix temps, disposa de diferents nivells d’organització política i tècnica –més endavant explicats- per al seu correcte funcionament.

En aquest document s’exposa la planificació per als propers quatre anys. I s’estructura segons l’esquema següent:

  • Un marc de la proposta de treball
  • Un anàlisi de la realitat de la qüestió del consum de drogues a  Granollers
  • La proposta de planificació tècnica a partir del diagnòstic realitzat
  • El desenvolupament de programes i projectes d’intervenció
  • El disseny la proposta de d’avaluació

Paral·lelament, cada any es realitzen les planificacions anuals pertinents en les que es detallaran els projectes i iniciatives a desenvolupar. En aquests documents s’explicarà, amb més concreció, l’exposició de motius de tots aquests projectes, a més del seu procés d’avaluació.

Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues pretén ser l’eina que orienti i articuli la intervenció municipal –en matèria de salut- de l’Ajuntament de Granollers pel que fa al consum de drogues en els propers quatre anys:

  • ­Perquè potencïi el compromís, la participació i la coordinació d’institucions i entitats amb responsabilitat en aquest àmbit.
  • Perquè consensuï principis i estratègies en matèria de prevenció i intervenció.
  • Per abordar el tema des d’una perspectiva transversal i integradora.
  • Per planificar estratègies i programes a mig i llarg termini.
  • Per a què sigui avaluada al final del període d’aplicació.

La idea principal és desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta: atenció a les persones adolescents i les seves famílies, el desenvolupament d’una proposta de prevenció acurada, la implementació de projectes, l’atenció a realitats emergents i altres problemes i situacions que puguin presentar-se, mantenir els sistemes d’anàlisi i observació de la realitat, etc. Perseguim racionalitat i organització. I una relació eficient pel que fa a mitjans i recursos. Entenem que una bona tasca ens permetrà proposar intervencions sobre necessitats que influiran positivament a nivell comunitari.

Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues s’emmarca en la lògica d’un procés continu i no en activitats aïllades. Entenem que s’ha de treballar continuadament i des de diferents àmbits i vessants, evitant les intervencions puntuals (que apareixen i desapareixen). Els punts de partida metodològics responen a un plantejament bàsic de planificació sociosanitària (Riveras, Vilar i Pujol, 2003):

  • Ens dóna una visió de la realitat al territori
  • Ajusta la intervenció sobre les necessitats detectades
  • Protocolaritza el treball i el desenvolupa
  • Es revisa per a futures intervencions

Per tot, serà bàsic treballar conjuntament amb serveis, recursos, institucions que tinguin relació amb la matèria (McGrath, Y. et al.,2006; Roe, E. and Becker, J., 2005; Allot, R., Paxton, R. and Leonard, R., 1999). A més de col·laborar en totes aquelles intervencions que es considerin oportunes, comptant amb la participació ciutadana com a motor de moltes intervencions. El programa, d’acord amb els seus principis d’intervenció, té una clara orientació desde la perspectiva de promoció de la salut (Arthur, M.W., Blitz, C. 2000; Wandersman, A., Florin, P. 2003).

Apuntem qüestions pròpies de la intervenció:

A. El període de desenvolupament de l’Acció Municipal: 2012-2015

Al 2007 es dóna el punt de partida oficial al desenvolupament de l’Acció Municipal que s’explica aquí. En cap moment s’ha d’oblidar tota la tasca feta prèviament. Ans al contrari. De fet, ha estat aquesta la que ha possibilitat arribar a la situació actual.

El període establert per a la finalització de la present Acció Municipal, que clourà amb l’avaluació final i la planificació de la seguent estratègia de treball tindrà lloc l’any 2015.

Cada any es realitzaran avaluacions del procés.

B. Estratègies d’actuació transversal

Els projectes i accions a desenvolupar han de complir amb unes estratègies comunes. Per tot, hauran de marcar-se com a línies de treball transversal:

  1. Impulsar i promoure l’educació per la salut.
  2. Aplicació de la filosofia de reducció de riscos i danys.
  3. L’entorn 2.0: www.sobredrogues.net com a plataforma
  4. Contemplar i transversalitzar la perspectiva de gènere i la multiculturalitat.
  5. Sistematitzar la revisió de les accions i la seva avaluació.

C. Criteris de l’Acció Municipal

Proposem un treball que tingui com a pilars de la seva tasca: una forta empremta social, educativa, comunitària i de promoció de la salut. Per aquest motiu, el Pla d’Acció Municipal ha de respondre als següents criteris:

1. Que promogui la sensibilització i respecte per la temàtica.
2. Que abordi les drogues des de la seva globalitat tenint en compte les característiques locals.
3. Que resulti d’utilitat.
4. Que afavoreixi la participació i treball conjunt.
5. Que utilitzi elements innovadors, lligats –sobretot- amb les Tecnologies d’Informació i Comunicació.
6. Que sigui (in)formatiu per al municipi.

D. Dues maneres de treballar

  • Portes endins. Garantir la informació oportuna al conjunt d’òrgans polítics i serveis tècnics sobre la posada en marxa de la iniciativa, així com la definició de l’organització i estructura que afavoreixi el treball conjunt. Haurem de tenir en compte: (1) Lideratge polític; (2) Lideratge tècnic; (3) Dotació pressupostària.
  • Portes enfora. Fer arribar la informació necessària a la població del treball desenvolupat: en tant que receptors de la intervenció pròpia i copartíceps en el seu desenvolupament (necessitat de trobar complicitats amb la comunitat i agents sòciocomunitaris).

E. Espais i col·lectius d’intervenció prioritaris

  • Espais. Escola. Família. Treball. Espais lúdics i d’oci. Barris i zones conflictives.
  • Col·lectius. Adolescents i joves. Consumidors/es amb usos problemàtics. Col·lectius amb certa vulnerabilitat*. Col·lectius amb problemes legals. *Referit a aquelles persones que, donades certes caraterístiques personals, familiars i/o socials presenten una alta probabilitat d’ús problemàtic de drogues i altres conductes de risc.

F. Eixos i d’intervenció

Un abordatge integral implica un desglossament dels eixos sobre els que s’han d’actuar. Per aquest motiu, es treballarà sobre la divisió d’eixos següents:

1. Informació i comunicació
2. Prevenció i Reducció de riscs
3. Detecció  i intervenció
4. Atenció i seguiment
5. Recerca i investigació

G. Planificació i classificació de les accions

  • Estables. Accions que ja s’estan fent d’anys enrere i que es mantindran durant l’Acció Municipal. Tanmateix, aquelles accions noves amb vocació de continuïtat.
  • Experimentals. Accions que donaran resposta a situacions no plantejades en un inici per l‘Acció Municipal i que, sobretot, respondran als principis d’innovació, emergència i circumstancialitat.

Una eina per a la intervenció

En aquesta pla de treball a quatre anys es presenta la continuació de l’estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues, per ser aplicada durant el període 2012-2015. Segueix sent una proposta global d’abordatge preventiu i d’intervenció en el consum de drogues –i altres conductes associades- al municipi.

Es sistematitza un pla de treball que permeti desenvolupar els següents eixos de funcionament:

  1. Conèixer la realitat del consum de drogues a Granollers.
  2. Protocolitzar i promoure el treball conjunt relacionat amb drogues des de l’àmbit professional del municipi.
  3. Sensibilitzar el municipi sobre el tema de les drogues i la seva prevenció.
  4. Donar resposta a situacions relacionades amb el consum.
  5. Proposar intervencions i activitats preventives en la matèria.
  6. Proposar recursos i serveis útils d’orientació i assessorament per a qui ho desitgi i/o necessiti.

Els tres grans pilars del treball que es promouran seran els següents:

  • Potenciar el desenvolupament dels mecanismes de prevenció, informació i atenció per població jove i adolescent.
  • Definir un contingut teòric i tècnic que defineixi la filosofia bàsica i global de la intervenció
  • Promoure una metodologia de treball que afavoreixi el treball conjunt, la coordinació de recursos i la participació comunitària.

Per tot, es seguirà amb l’estructura organitzativa i de funcionament ja endegada, alhora que seguir en coordinació i col·laboració amb altres àrees municipals i institucionals. I amb tota la tasca que s’ha realitzat i s’està realitzant al municipi, al mateix temps que oferir noves propostes per a la intervenció. En resum, es seguiran aplicant els següent principis de funcionament:

(1) Coordinarà, estructurà i revisarà la tasca a desenvolupar
(2) Vetllarà pel consens professional a l’hora d’intervenir
(3) Proporcionar noves línies de treball
(4) Generarà dinàmiques de participació, col·laboració i cooperació

La prevenció com a base per a la responsabilitat, i a l’inversa

¿Conviure amb les drogues o impedir el seu consum? És la música de fons que tant confronta a diferents sectors professionals, generant certa desorientació en tots els estaments implicats en la seva prevenció. És cert que la prevenció no és una ciència exacta pel que serà impossible demostrar la seva evidència científica i validar els resultats. Per molt ímpetu o interessos de diferents comitès científics que pretenguin elevar-la a tal nivell. Això no ha de ser un obstacle per entendre-la com una estratègia o metodologia d’intervenció seriosa, protocolitzada, i de rigor tècnic. De fet, molts plans estructurats i tècnicament desenvolupats estan considerats com a bones pràctiques en diferents estudis internacionals i programes europeus avaluats i reconeguts per l’observatori europeu EMCDDA (European Monitoring Center for Drugs and Drug Addiction – Examples of evaluated practices: EDDRA).

Més enllà de l’evidència, prevenir consisteix a aplicar, amb més o menys encert, estratègies i intervencions per treballar amb ciutadans perquè aquests siguin, per aquest ordre (1) lliures per decidir, (2) sensats per valorar, (3) coneixedors dels riscos i problemes per poder-los evitar. El que si que és evident és que el nostre posicionament pel que fa a com intervenim en el consum de drogues no és neutre. Persegueix el canvi i la transformació social. Pel que les nostres accions tenen conseqüències. I és en aquest document on volem expressar amb claredat quin serà el marc i els principis que dotaran de contingut teòric i subjectiu a la nostra intervenció.

El tema drogues permetrà treballar aspectes que van molt més enllà dels efectes de les substàncies i les addiccions. Entenem la prevenció en el consum de drogues com un mitjà i no com una fi per atendre altres aspectes: la responsabilització, el respecte, l’acceptació de límits, la prudència, etc. Fomentarem una actitud de prudència. Sobretot es treballaran actituds que després poden ser útils per a altres coses de la vida. I potenciarem una postura crítica vers tot allò que col·loca però alhora descol·loca (consumisme, publicitat…).

Encara que puguem o vulguem intuir les conseqüències a mitjà o llarg termini, treballarem des de situacions quotidianes vinculades al present. Deixar-se portar per la sensació d’urgència no sol presentar resultats favorables. Començarem per treballar el més proper per després poder traspassar a substàncies i realitats futures o llunyanes. O el que és el mateix: per poder treballar substàncies llunyanes necessari haver prioritzat les properes (per exemple, en el treball amb adolescents, joves parlem bàsicament d’alcohol i porros).

Tot plegat ha de permetre’ns treballar diferents eixos d’intervenció des d’un mateix col·lectiu: (1) Individual: oferint serveis d’atenció personalitzada; (2) en grup: incidint en tot el col · lectiu; (3) comunitari: sensibilitzant i fomentant cohesió i participació.

La reducció de riscos com eix central de les intervencions

La reducció de riscos i danys ha de ser el punt de partida de qualsevol intervenció. O dit d’una altra manera: els projectes de prevenció no poden tenir com a primer i únic objectiu l’abstinència. Cal allunyar-nos posicionaments paternalistes i postures neutres. El tema drogues és prou seriós per ser tractat de manera adulta i des de la responsabilització. L’experiència amb drogues, sobretot amb consumidors, ens ha ensenyat que els típics discursos antidrogues no arriben als joves ni els són útils. El nostre posicionament no està renyit amb respectar la llibertat de cadascú per fer i decidir. Plantegem observar les drogues de manera diferent a com ho hem fet tradicionalment: partir de pensaments i idees positives (la majoria s’absté, consumeix controlada i moderadament) sense anticipar problemes ni prejudicis. Treballarem, conjuntament a partir  d’estratègies de detecció precoç i prevenció selectiva (Zonnevylle-Bender et al., 2007; Toumbourou et al., 2007; Canning, 2004).

Per abordar globalment les drogues cal integrar diferents perspectives, que alhora han de ser suficientment flexibles per donar resposta a la diversitat de relacions que els individus i les societats estableixen amb les substàncies. Apostem per l’enfoc de reducció de riscos com a punt de partida de la nostra intervenció. No parlem d’iniciatives concretes, sinó d’una línia d’intervenció que pot fer-se present a qualsevol situació. És una alternativa oberta a la complexitat del fenomen del consum de drogues i que no renuncia a entendre que l’abstinència seguirà sent la millor manera d’evitar-se qualsevol problema amb aquestes.

Sense abandonar el treball en prevenció primària, busquem alternatives a la idea del Consum Zero. Quin ha de ser l’enfoc amb aquelles persones que consumeixen i probablement no deixaran de fer-ho? Amb aquestes pensem que cal treballar des de la perspectiva de la responsabilitat de les eleccions i l’ús de substàncies.

Tenim present que hem d’adaptar les intervencions a les realitats i necessitats pròpies d’aquells a qui ens dirigim. A més de treballar amb un llenguatge proper. Pel que serà necessari establir línies d’actuació diferents en funció de quin consum o quina postura es té vers les drogues, partint de la realitat pròpia d’aquells/es a qui ens dirigim -i no de la nostra-.

La persona serà l’element central del treball. I sobre ella –i no la substància- recaurà la part més important de les nostres intervencions. En aquesta línia, la informació -necessària però no suficient- ha de venir acompanyada d’un procés actitudinal que fomenti la reflexió i responsabilització de l’acció.

Les intervencions es centraran sobretot en les substàncies més properes o instaurades (o el que és el mateix: per poder treballar substàncies llunyanes prioritzarem les properes).

Els projectes i les accions que es desenvolupin tindran en compte diferents maneres d’aproximar-se i relacionar-se amb les drogues, que al mateix temps, guiaran i marcaran la filosofia del procés:

Adaptat del V PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DE EUSKADI. 2004-2008

Col·lectius i espais d’atenció prioritària

Si bé és cert que estem parlant d’una acció comunitària de treball amb població  general, existeixen col·lectius i espais d’atenció prioritària. Fem especial èmfasi en la població jove i adolescent, bàsicament perquè els primers consums s’instauren en aquests cicles d’edat. És l’etapa de la construcció crítica de la pròpia identitat i té un valor educatiu importantíssim. S’assimilen i es coneixen moltes pautes i normes de funcionament socials: cap a un mateix i l’entorn. A més, ens permet incloure a bona part de la comunitat, formalitzant la seva vessant socialitzadora i educativa: famílies, centres educatius i altres agents comunitaris.

Sovint, la pròpia implementació de l’estratègia, ens obliga a repensar-ho tot. I proposem algunes qüestions que des de la intervenció ens proposem resoldre (o almenys abordar):

  • La majoria de problemes de consum jove i adolescent de drogues són conseqüència de disfuncions familiars, relacionals i socials, o de malestars personals. Pot ser que les drogues acabin emmascarant aquest problema de fons?
  • No tots els usos adolescents de drogues adolescents tenen el mateix nivell de risc i problemàtica. Per tant, quins prioritzem?
  • Els consums problemàtics solen ser el resultats d’uns hàbits de consum lligats a uns estils de vida (o pràctiques de relació social). Té sentit només una intervenció específica en drogues?
  • Existeixen riscos molt més importants que l’addicció i el perjudici per la salut. Tot i que sovint parlem de salut, no té més sentit centrar-se en les conductes associades bàsicament (què fem sota els efectes de les drogues, a quins riscos ens exposem i quines problemàtiques tenim)?
  • Professionalment necessitem etiquetar per justificar els nostres diagnòstics. I una vegada fets aquests, què?

Un dels objectius de la nova estratègia és ampliar la ràtio d’edat relativa a la població destinatària sobre la que intervenim. En l’anterior període d’intervenció (2007-2010) hem percebut que existeix un col·lectiu d’edat compresa entre els 18-21 anys –aproximadament- que duu a terme pràctiques prioritàries en matèria de prevenció i reducció de riscos: intensificació de les pràctiques d’oci, augment significatiu dels consums (tant per quantitats com per tipus de substàncies, etc.).

Tanmateix, ens marquem dos col·lectius sobre els que destinar part de les nostres motivacions de treball: el col·lectiu d’immigrants; i el col·lectiu femení. Entenem que tenen característiques pròpies que determinen intervencions pertinents.

S’intentarà que les intervencions es duguin a terme en espais diversos i propis de Granollers, doncs serà més idoni integrar-nos que no pas generar serveis paral·lels.

Ara bé, no oblidem que altres col·lectius i ciutadans/nes necessiten també l’atenció concreta que el tema requereix.

L’entorn 2.0 com a espai de relació, prevenció i intervenció

No podem deixar al marge noves relacions de comunicació i relació. Alhora que potencials canals d’intervenció. Tot el que s’entén per internet 2.0 -xarxes socials, bàsicament- ha esdevingut una revolució pel que fa a noves pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, alhora que gestió de la nostra identitat i quotidianitat. Els usos adolescents i joves han estat, inicialment, el paradigma d’ús d’aquesta nova realitat, tot i que cada vegada més s’han universalitzat pel que fa a qualsevol grup d’edat i col·lectiu. Com a treballadors en l’àmbit de l’atenció sociosanitària se’ns obre tot un nou món d’intervenció. I és evident que es necessita una reflexió seriosa i un posicionament consensuat. Retrobem de nou -afortunadament- paraules tan nostrades com treball cooperatiu, participació, horitzontalitat, etc. Tot i que en un sentit diferent al que probablement estem acostumats a treballar (amb els corresponents matisos a fer). Avançarem a mesura que experimentem i participem d’aquest entorn. I gairebé segur que, a diferència d’altres fenòmens que ens ha tocat abordar, no té sentit plantejar posicions resistencialistes, que no acrítiques.

Plantegem tres punts de partida molt bàsics:

  • L’entorn 2.0 ha vingut per quedar-s’hi. I aquesta arribada ha esset tan ràpida, i avança a un ritme de vertigen que sovint ens dificulta el poder parar-nos a reflexionar les seves formes d’ús.
  • El debat no està en l’eina. Sinó en els usos. I la primera lectura sempre serà en clau positiva: esdevé un element de construcció per davant dels posibles problemes que puguin comportar en la gestió del nostre dia a dia o en la nostra professió.
  • Ja que es tracta d’una eina amb moltes potencialitats (sobretot pel que fa a la seva vessant relacional) és clar que poden presentar-se usos problemàtics. Pel que necessitarem d’un discurs preventiu i formatiu al voltant. És per aquest motiu que, paral·lelament a aquesta estratègia municipal, i com a producte de l’anterior, endeguem una estratègia a part que té per finalitat prevenir els usos problemàtics de les tecnologies de la informació, comunicació i relació (podeu veure més informació a www.sobrepantalles.net).

Estem obligats a repensar-ho tot (tot). Cal que ens qüestionem aspectes bàsics: com utilitzar-les per millorar la nostra pràctica professional? En el món virtual calen educadors? Cal utilitzar les mateixes eines/perfils com a professionals que com a ciutadans? Com emfatitzar i afavorir les bones pràctiques, que en són moltes? Quin discurs cal potenciar per evitar-ne usos problemàtics?

Prevenir en temps de crisi: algunes consideracions necessàries

Som conscients que l’estratègia que presentem s’emmarca en un període de crisi brutal. I no podem simplificar-ho només a qüestions econòmiques. Aquesta és una crisi sistèmica que, disfressada de la ideologia de l’austeritat, sovint ens presenta que l’idea de l’Estat del Benestar resulta massa cara. El sector públic, especialment l’educatiu, el social i el de la salut, esdevé altament vulnerable. Cal que siguem especialment constructius, però també crítics amb els nous horitzons. No volem deixar-nos endur per discursos fàcils ni alarmistes. A tot això cal afegir que els advertiments que, a nivell de context social, històric i cultural Romaní (1999), Funes (1991, 2010), Conde (1999) i Comas (2002) ens han advertit en nombroses ocasions sobre els perills de simplificar qüestions complexes vinculades a aquests temes.

Seguirem amb la nostra proposta d’eficiència, que ja hem plantejat al llarg dels últims anys, i plantegem per als següents. Defensem una proposta tècnica que prioritzarà les necessitats de la comunitat. Una proposta raonable de costos de la que estem convençuts que compleix amb escreix l’eqüació recursos invertits-treball desenvolupat.

Especial èmfasi en la revisió i avaluació

Entenem l’avaluació com una eina de treball necessària perquè ens ha d’ajudar a veure quines coses han canviat després de la nostra intervenció. Al mateix temps, ha de servir-nos per fer visible la feina feta, recollir mèrits i mostrar els punts que cal reforçar o reorientar.

Caldrà fer un procés de revisió i seguiment de l’Acció Municipal que pugui aportar elements per a la discussió i valoració del treball que s’està realitzant. Per això, serà bàsic planificar, avaluar el procés i els seus resultats, i revisar la feina feta al finalitzar el procés.

Som conscients que, probablement, els resultats de la intervenció són difícils d’avaluar a curt termini. Tot i això: especial èmfasi en la revisió i avaluació. Pel que revisar, i si es pot -en la mesura de les possibilitats- avaluar totes les intervencions. Establint els indicadors i instruments d’avaluació. És aquí on tenim dos grans handicaps: poca evidència científica i dificultats d’avaluació. Però hi ha bones pràctiques que deixen entreveure que una bona feina evitarà molts problemes en un futur. I totes elles solen estar emmarcades en plans comunitaris de prevenció, pel que no són activitats aïllades.

Bibliografia

  • Conde, F. (1999). Los hijos de la desregulación. Jóvenes, usos y abusos en los consumos de drogas. Fundación CREFAT. Monografías, 6.
  • Comas, D. La percepción social de los problemas. Sociedad y drogas: una perspectiva de 15 años. FAD. 2002. pp. 77-94.
  • Elzo, J. y otros (2003), Drogas y escuela VI. Evolución del consumo de drogas en escolares donostiarras (1981-2002). San Sebastián, EUTS, pp. 385-405.
  • Funes, Jaume (1991). L’Univers de les Drogues. Barcanova.
  • - (2010). 9 ideas clave: educar en la adolescencia. Graó.
  • Hawking, J.D., Catalano, R.F. y Miller, J.L. (1992). Risk and protective factors for alcohol and other drug problems in adolescence and early adulthood: implications for substance abuse prevention. Psychological Bulletin,112, pp. 64-105
  • Kumpfer, K.L., Alvarado, R. (2003). Family-strengthening approaches for the prevention of youth problem behaviors, American Psychologist 58, pp. 457–65
  • Legleye S, Karila L, Beck F, Reynaud M. Validation of the CAST, a general population Cannabis Abuse Screening Test. Journal of Substance Use. 2007, 12(4): 233-242.
  • Loveland-Cherry, C. J. (2000). Family interventions to prevent substance abuse: children and adolescents, Annual Review of Nursing Research 18, pp. 195–218.
  • Martínez, D., Pallarés, J., Espluga J., Barruti M., Canales, G. (2009). L’Observatori de Nous Consums de Drogues en l’Àmbit Juvenil. Associació Institut Genus.
  • McGrath,Y. y cols. (2006). Drug use prevention among young people: a review of reviews. National Institute for Health and Clinical Excellence.
  • Moncada, S. (1997). Factores de riesgo y de protección en el consumo de drogas. En Plan Nacional sobre Drogas (Ed.), Prevención de las drogodependencias. Análisis y propuestas de actuación (pp. 85-101).
  • Peterson, P.L., Hawkins, J.D. y Catalano, R.F. (1992). Evaluating comprensive community drug risk reduction interventions. Design challenges and recommenations. Evaluation Review, 16, 579-602.
  • PNSD (2010). EDADES -Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas en España (2010). Delegación del Gobierno del Plan Nacional Sobre Drogues. Ministerio de Salud.
  • PNSD (2010). ESTUDES -Encuesta Estatal sobre el Uso de Drogas en Enseñanzas Secundarias (2010). Delegación del Gobierno del Plan Nacional Sobre Drogues. Ministerio de Salud.
  • Ramirez De Arellano, A. (2002). Actuar Localmente en (Drogo)Dependencias.Pistas para la Elaboracion de Estrategias, Planes y Programas. GID.
  • Riberas, G., Vilar, J., Pujol, P. (2003). Disseny de les intervencions socioeducatives. Barcelona: Pleniluni.
  • Roe, E., Becker, J. (2005). Drug prevention with vulnerable young people: a review’, Drugs: education, prevention and policy’, 12 (2), pp. 85-99.
  • Smith, L. (2000). Take Your Partners! Stimulating Drugs Prevention in Local Communities. Middlesex: Social Policy Research Centre. Country: United Kingdom.
  • Romaní, O. (1999). Las drogas: Sueños y Razones. Ariel.
  • Sussman, S. y cols. (2004). The Motivation, Skills, and Decision-Making Model of ‘‘Drug Abuse’’ Prevention. Substance Use & Misuse, 39, (10–12), pp. 1971–2016.
  • Toumbourou, J. W.; Stockwell, T.; Neighbors, C.; Marlatt, G. A.; Sturge, J.,Rehm, J. (2007), ‘Interventions to reduce harm associated with adolescent substance use.’, Lancet 369(9570), 1391-1401.
  • Vega, A y otros. (2002), Drogas. Qué política para qué prevención. San Sebastián, Gakoa.
  • Vega, A. (2003), “Los avatares de la política educativa escolar relativa a las drogas”.
  • Wandersman, A., Florin, P. (2003), ‘Community interventions and effective prevention‘, American 51 Psychologist 58 (6–7), pp. 441–448.
  • Zonnevylle-Bender, M.J.S., Matthys, W., Van de Wiel, N.M.H., Lochman, J.E. (2007). Preventive effects of treatment of disruptive behavior disorder in middle childhood on substance use and delinquent behavior. Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 46, (1), 33-39.

Tags de l'article:

Etiquetes: , , , , , ,
Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus