18/7/11

Decisions que determinen adolescències

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Article de Jaume Funes.
Font: Ara. Dissabte 9 de juliol de 2011.
Descarrega’t la notícia original clicant aquí.

El final de curs té un significat especial en el món adolescent. També en el dels pares que comencen l’estiu amb una singular i engrescadora companyia, sense horaris ni obligacions que la regulin. Voldria posar l’èmfasi en els impactes que diferents moments de punt i final tenen per als adolescents. Els exàmens de selectivitat o l’abandó de l’institut són el final de moltes postadolescències. De cop, la preocupació vital deixa de ser el dubte permanent sobre el  “qui sóc jo” per passar a la recerca sobre “el meu lloc en el món”. Tanmateix, és en plena adolescència, en els anys de l’ESO, quan moltes decisions, sovint alienes als mateixos nois i noies, tenen un impacte significatiu sobre el resultat d’aquest temps vital. Em referiré a tres tipus de decisions que fa just dues setmanes acaben de prendre el professorat, les famílies i, en algun cas, l’adolescent.

La primera és la repetició de curs. Per quines raons i amb quins criteris? Fa uns quants cursos que s’ha imposat el criteri academicista del nombre d’assignatures no aprovades. Un criteri que, entre altres efectes, ha dut a fer que el nombre d’alumnes fora de promoció, quan haurien d’estar a 4rt, als instituts de Catalunya estigui entre el 25% i el 40%. Un grup que passa majoritàriament a estar temporalment perdut quan arriben als 16 anys. La pedagogia més elemental considera que l’educació va per cicles i no per cursos i que les repeticions tenen una lògica i un sentit si són l’escenari més positiu per a l’alumne. Un alumne que, en ser adolescent, viurà depenent de complexes relacions de grup, que el confirmaran com a desastre o com a subjecte amb possibilitats.

El segon tipus de decisions imposades ha estat escollir ja, a tercer, què faran amb la seva vida, si més no, d’estudiants. Torna a ser una altra de les il·lògiques imposades, que va pel camí de convertir- se en veritat: la possibilitat d’orientar un adolescent de 14 anys. Un servidor ha fet orientació escolar i professional des del 1974, quan per a lamajoria de nois i noies no hi havia adolescència. Des d’aquells nois inoies que volien ser el que podien imaginar (camioners o perruqueres) fins als d’avui que, de moment, volen viure, ha plogut molt. Queda una certesa: avui, a aquesta edat ningú imagina el futur i tota selecció és un encasellament. Ens tornen a enganyar. Els nois i noies han escollit perquè torna a ser urgent, per als adults, classificar-los.

Els adolescents poden canviar

Necessitemrecuperar el batxillerat dels bons, la formació professional dels mediocres i la preparació ocupacional dels que ja no serveixen. Tot plegat té un problema: on posem el fill de professionals liberals cultes, que té capacitats, però que passa d’escola i no es molesta ni a aprovar? Els desastres escolars no canvien mai? No és possible fer una escola adolescent sense maneres diverses d’ensenyar i aprendre, però això vol dir tornar al que existia i es va liquidar: que bona part de l’escolarització es basi en crèdits i activitats variables de manera que els recorreguts escolars es puguin personalitzar. Tot adolescent pot ser un desastre i tot adolescent pot canviar. Cal, però, que algú s’ho cregui.

El tercer grup de decisions ha consistit a decidir què feien després de l’ESO aquells que l’havien acabada bé. I on s’acabarien situant els que tenien un resultat negatiu. Com que han pensat en el seu futur una estona al mes d’abril, és important que no ens refiem gaire del que se suposa que faran el curs vinent. Majoritàriament estaran al batxillerat, una opció que els nois i noies assumeixen perquè segueixen la via raonable dels amics. Per als que el final no ha estat feliç comença un estar fora de lloc. En tots dos casos, dues coses a considerar: a vegades els adolescents necessiten temps sabàtics que els desintoxiquin d’una llarga dècada d’escola; tothom, també els suposadament bons, necessiten encara untemps d’acompanyament, necessiten algun professional pròxim  que en moments de crisi els ajudi a trobar sortides a les seves desorientacions.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus