25/2/10

Drogues i adolescències: conèixer, compendre i actuar

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

 

Font: El 9nou. Divendres 19 de febrer de 2010.
Article d’opinió de Jordi Bernabeu i David Sanitjas
Descarrega’t l’article original clicant aquí.

Els adults parlem de què fan i com enfoquen la vida els nostres fills i filles o el jovent d’avui en dia. I és aquí quan ens sentim desbordats i afloren les nostres angoixes, comprensibles, i limitacions, lògiques, com a educadors. Sovint utilitzem tòpics tals com que la joventut d’ara ja no és com la nostra, i reprenem així una conversa que curiosament es dóna generació rere generació.

Històricament, l’adolescència ha estat una època transitòria en la qual el jove es prepara per al seu futur: per a l’etapa adulta. És una etapa clau per la importància que pren –o ha de prendre– el sentit de la responsabilitat, la importància de la presa de decisions, l’experimentació com a forma d’aprenentatge i la capacitat per generar pensament crític. Actualment trobem canvis importants. L’allargament de l’adolescència i la joventut com a etapa del cicle vital consolida el/la jove-present per davant de l’adult/a-futur/a. I els joves, en tant que persones, consumidors/es, esdevenen elements diana de la sobirania del mercat. Sense obviar altres elements que condicionen la seva realitat: un individualisme imperant i una (hiper)protecció legal i social.

És en aquest gran canvi en què les drogues –legals o no–, a diferència d’èpoques passades, passen a formar part d’un context de consum general i més ampli, i perden el sentit si no s’emmarquen en contextos de consum tals com la diversió, l’oci i el temps lliure. I en aquest sentit, sembla que només rebem notícies que els/les joves tenen les drogues cada cop més a l’abast; a la vegada que més joves en fan ús. I la realitat és que tenim força adolescents que n’han fet ús. Però aquest, per norma, no és ni compulsiu ni diari. Hem de separar aquells que en fan un ús experimental –i fins i tot esporàdic–, que a fi de comptes són la gran majoria, d’aquells que el seu consum genera vertaders problemes, pel que fa a dependència i problemàtica associada. Ara bé, no és l’element central dels seus problemes i de les seves dificultats.

Davant d’un missatge ineficaç –i poc realistatipus “No a les drogues”, caldrà educar-los en la responsabilitat. I aquesta no només passa per ser abstinent, sinó que per fer un bon ús de la prudència, la conseqüència i el sentit comú (comú?). Apostarem per educar i potenciar el sentit crític com a bona manera de fer front al consum –de tot, no només de les drogues–, autèntica pedra filosofal de l’adolescència. I els haurem de fer veure que el tema de les drogues genera beneficis a qui en participa de la venda, i problemes a un sector de la gent que les consumeix. Per això estarà bé vendre l’abstinència com una de les millors eines per evitar-se problemes. I no, en canvi, com l’única, i punt, ja que negarem una realitat present i que seguirà essent.

Els adults haurem de plantejar-nos si cal canviar de xip. Més que informació –sovint errònia i poc útil si no es complementa amb altres recursos–, cal formació. I afavorir la comunicació entre dos períodes d’edat amb lectures molt diferents de la realitat. Haurem de reconèixer que necessiten adults positius i referents –vinguin del camp professional o personal– que responguin amb confidencialitat i sinceritat a les seves cabòries.

I, què més? Doncs fer l’esforç per substituir la intranquil·litat que suposa el coneixement de determinades maneres de fer –i que suposen un risc–, per la confiança en la eficàcia i competència dels seus recursos.

Tags de l'article:

Etiquetes:
Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus