4/10/11

Dropos que poden entusiasmar-se

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Article de Jaume Funes
Font: Ara. 1 d’octubre de 2011.
Descarrega’t l’article original en pdf clicant aquí.

Fa uns dies, reproduint el discurs dominant que oblida la complexitat de les diferències d’èxit a l’escola, TV3 emetia un programa debat sobre el fracàs escolar. En un determinat moment, el representant d’una cada vegada més conservadora associació de directors de Catalunya va dir, mirant al grup d’adolescents que també eren al plató, més o menys, la següent frase: “És que els alumnes d’avui són uns dropos”. La càmera va enfocar l’última fila de la grada, en què dues adolescents somrients xerraven com si el que s’acabava de dir no anés amb elles. Si fa o no fa, el que deuen fer en algunes classes. Ràpidament va enforcar una altra noia que volia parlar i va contestar al director: “Tampoc és que vosaltres ens proposeu gaires motius i estímuls per esforçar-nos”.

Instal·lats enmig la frase buida –que ningú no defineix però que omple molts discursos– de la “cultura de l’esforç”, completem el retrat dels alumnes adolescents afegint-los la categoria de la vagància. Per fermés acceptable la descripció es recorrer a tòpics com ara que són una generació que ho té tot o que les famílies s’estalvien conflictes facilitant als seus adolescents tot el que volen. Deixo per a un altre moment el que veritablement pot significar construir una pedagogia de l’esforç i com s’educa per aconseguir-ho. Ara el que vull comentar és aquesta associació quasi automàtica entre adolescència i actitud indolent per a tot. Quan l’afirmació es fa des de l’escola, des d’alguns dels seus professors, la relació sona a excusa. Dóna per descomptat que el que els proposen fer és adequat, està ben formulat, segueix regles correctes de motivació. Nosaltres ho fem bé, però són ells i elles els que no hi posen de la seva part.

Buscar punts de connexió

Un coneixement mínim del que significa ser adolescent ens faria pensar, en primer lloc, si la seva abúlia no té algun component fisiològic. Per què s’oblida a l’institut que la seva adolescència està començant quan sentimarrossegar els peus pels passadissos? A totes les cases podem comprovar que hi ha un adolescent quan trobem que una partdel sofà està més ensorrada que les altres. A l’inici de les seves adolescències el dia és una combinació de moments en què no poden amb la seva ànima i moments en què la seva energia esgota la nostra. Per què aquests directors preocupats no pensen una mica en els horaris? En alguns moments necessiten estímuls, en d’altres, espais de calma. A casa, aixecar-se sempre és un drama i l’hora d’anar a dormir el moment en què acaba de pujar l’adrenalina. Ells i nosaltres estem en ple pacte amb el seu cos biològicament alterat. Flexibilitzar i diversificar les tasques és més útil que anar repetint que són dropos.

Tanmateix, això serveix per als primers temps d’adolescència. Ells i nosaltres tenim, aviat,una nova dificultat. El que era una derivació hormonal sembla que es converteix en un hàbit: s’hi està bé, al sofà. Sembla que el que per a nosaltres és vagància pura s’està convertint en un hàbit, en una característica de la seva personalitat. De nou la desmemòria. Més enllà d’alguns aficionats a la indolència, la seva actitud respon a moltes més variables. Descobrir la relativitat del món comporta descobrir la diversitat d’atractius. En té algun el que els proposem? Estem molt equivocats si pensem que faran el que els proposem simplement perquè som adults i ho creiem important. Sempre estem obligats a buscar algun element de connexió, d’atractiu, entre les seves vides i les nostres propostes d’aprenentatge. Ens desesperem perquè passen de llegir, estar atents o fer deures, però ¿no hauríemde pensar com s’estimula el desig de saber en la societat actual? És absurd afirmar que no tenen cap interès. No ho és afirmar que no els interessa bona part del que els proposem. ¿Són dropos o una part significativa del nostre món escolar els deixa freds? Per acabar, esforçar-se no és empollar, és poder implicar-se activament en l’adquisició d’un coneixement. De cap manera és acceptar passivament el que un adult proposa.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
  • http://www.facebook.com/people/D-Man-Ce/1546813168 D Man Ce

    Estas actitudes de derechas de buscar culpables en vez de soluciones no darán buenos resultados. La culpa del estudiante, del profesor, de que cobran mucho, de que trabajan poco… en vez de ir a donde hay que ir se utiliza la estrategia de la cabeza turco.

    Yo no entiendo como pueden seguir ganando votos esta gente 

blog comments powered by Disqus