1/7/11

Educadors virtuals d’adolescents digitals

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Article de Jaume Funes.
Font: Ara. 25 de jun de 2011.
Descarrega’t l’article original clicant aquí.

Llibre de text, notebook, ordinador d’aula, pissarra digital, aula d’informàtica. Podríem seguir amb la llista de les paraules, més o menys tecnològiques, que reiteradament van i vénen en parlar avui de l’escola. Paral·lelament, els adolescents que al matí són a l’aula i a la nit al Facebook, fan servir d’amagat mòbils d’última generació i seguiran les seves xarxes virtuals, escrivint potser a les seves pantalles bastanta més lletra que al paper que tenen davant, a la taula. Malgrat tot, fa pocs dies que la consellera Rigau emfatitzava de nou la lectura al llibre de paper i reduïa l’educació en la societat de la comunicació al fet que totes les aules tinguessin pissarra digital. Molt abans, el conseller Maragall dissenyava l’arcàdia feliç de la nova educació amb una imatge de pupitres en línia amb alumnes concentrats a llegir PDF a la pantalla del seu portàtil. Pel mig, una quantitat significativa del professorat que insisteix a dir que això dels ordinadors no deixa de ser una font de distracció i descontrol. Més desorientats encara, multiplicitat de pares i mares no acaben de saber què fer amb el seu adolescent amb tendència a estar permanentment online.

Ja seria hora que prenguéssim consciència que, mentre discutim sobre realitats desfasades, els adolescents van construint mons cada vegada més desconnectats i distants dels nostres, del de l’escola i del de bona part dels adults. La majoria de debats sobre tot aquest món complex i canviant, que ja no és nou i que és alguna cosa més que tecnologia, té poc a veure amb el que significa educar avui i res amb qui són els adolescents. Si encara aspirem a educar, a influir en les seves vides, és hora de situar el debat allà on, al meu  parer, ha d’estar. Ja hauria d’estar força desprestigiat afirmar, malgrat que ho diguin les autoritatsac adèmiques,  que la funció del professorat és la transmissió del coneixement. És molt més raonable afirmarque facilita l’accés al coneixement, estimula el desig de saber, mira d’integrar en la vida dels seus alumnes el que han descobert en múltiples fonts d’informació. És curiosa la candidesa amb què ens diuen que la pissarra digital motiva, com si el rotllo del profe no fos el mateix quan segueix sent el que escriu i esborra, ara digitalment. Fa dies que els adolescents tenen ciberavorriment. És difícil que l’estètica digital de l’aula superi la que domina les seves vides. Un simple powerpoint no crea interès pel que no consideren interessant.

Pel treball en xarxa

Educar i ensenyar avui, en un món digital, multimèdia i en xarxa,
sempre ha de tenir dues característiques: l’aprenentatge a partir del descobriment i l’experimentació; el treball cooperatiu, en interrelació. Ensenyar el pronom feble passa per poder projectar els seus posts, aprendre a fer autoretrats passa per revisar els seus perfils, no per bloquejar tot accés a les xarxes. Si hi ha ordinador hi ha d’haver treball en grup. Poc o molt el que facin passa pel núvol i per la construcció i reconstrucció col·lectiva, interactiva. Ni és una simple batalla amb les tecnologies ni podem recuperar formes obsoletes d’ensenyar. Els diversos adolescents, multicanals o desconnectats, segregats o integrats digitalment, estan immersos educativament en unes noves regles de joc. Ja no pensen a partir de les mateixes variables. S’afirmen i es construeixen amb interacció amb desenes d’amics en connexió permanent. La frase que dóna títol a aquesta columna va sorgir treballant amb diversos professionals que nodreixen webs per a adolescents. Webs que acaben mirant-se si es diuen kolokon.com i no si acaben en gen.cat. És un títol d’alerta per evitar perdre el tren. Deixem de discutir d’ordinadors i parlemde com s’educa avui. No té sentit competir amb leswikipedies. El que cal ésmantenir l’ascendència sobre l’adolescent, estimular i donar suport a les seves formes actuals d’aprendre. Una activitat vital que ni abans ni ara esprodueix automàticament, que té a veure amb els adults, situats en el món real, que la faciliten.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
  • http://www.facebook.com/people/Alejo-Alberdi/625003831 Alejo Alberdi

    Cuando escriban diez mil artículos contra la puta televisión, podrán escribir uno contra los nuevos medios digitales.

blog comments powered by Disqus