31/10/11

El Codi Penal dóna poder però no autoritat

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Article de Jaume Funes.
Font: Ara. 29 d’octubre de 2011.
Descarrega l’article en pdf clicant aquí.

Quan definim l’educació dels adolescents en relació amb els conflictes i les violències femservir dues idees: tenir autoritat no és tenir poder sinó aconseguir l’ascendència; ells i elles ho accepten quasi tot dels adults menys la hipocresia i la incoherència. D’altra banda, en una societat sana es pensa que el Codi Penal ha de ser l’últim instrument per resoldre les conductes no acceptables i cal fer-ho servir tan poc comes pugui. No resumeixo les tres idees perquè aquests dies tinguem alguna nova tensió adolescent sinó perquè, després de diversos conflictes escolars amb pares i mares, les autoritats educatives han posat en marxa una modificació legal perquè es reconeguin com a autoritat pública tots els mestres i professors. Molts anys d’adolescències i de tensions amb el sistema penal fan que es disparin totes les meves alarmes cada vegada que les autoritats el fiquen a l’escola.

Educativament parlant, el que intentem mantenir o recuperar és que elmestre o professor que s’ocupa del nostre fil o filla tingui autoritat. Això significa que el pare o la mare li reconeixen unes qualitats humanes i professionals que fan confiar-li el seu infant o adolescent perquè esdevingui una part molt important de l’acompanyament educatiu que necessita. També significa que l’infant o l’adolescent reconeix en el seu mestre una persona que reuneix dues característiques: es preocupa per la sevapersona i té un conjunt de sabers científics i vitals que li poden ser útils per créixer i aprendre. Construir i reconèixer l’autoritat és, per tant, una actuació destinada a construir l’ascendència: el reconeixement de la seva vàlua i el permís perquè es fiqui enlanostra vida, influeixi en els infants i els acompanyi. Ara,però, semblaque construir l’autoritat és distribuir galons per fer quadrar els pares. No cal pensar a construir la confiança.

Mediar per resoldre conflictes

Fa molts anys que en moltes escoles de Catalunya funcionen programes de mediació. Eduquem l’alumnat sobre la idea que els conflictes es poden resoldre positivament sense que calgui la violència, o qu etot s’acabi amb el compliment d’una sanció. A més, algunes escoles gestionen els problemes de convivència cercant mesures de reparació o d’ajuda a d’altres que suposin la implicació de l’alumnat en la vida de la comunitat que altera. Ara resulta que això només val per als nois i noies. No serveix per al professorat ni per als pares i mares. És igual si l’alumnat s’adona de la nostra hipocresia i deixa de creure que paga la pena conviure. La nova consideració d’autoritat pública no té cap altra funció que modificar la sanció penal quan algú agredeix, de qualsevol manera, el professorat. Així, podem tenir un autèntic judici i una pena depres per imposar. Estem en un país molt aficionat a fer legislació emocional, a canviar les lleis i a recórrer al Codi Penal quan una dificultat singular s’escapa a les nostres previsions. Sabem perfectament que el codi serveix de ben poca cosa i coneixem que és un mal aliat educatiu. Tanmateix canvien la llei perquè, ens diuen, farà por i dissuadirà. Ara sembla que una actuació més dura de jutges i fiscals produirà la recuperació de l’autoritat educativa perduda.

En lameva tasca professional en centres de protecció de menors comprovo com no és infreqüent que un educador sigui agredit. Normalment aquest professional, abans de presentar una denúncia, pregunta primer en quina mesura això serà útil en l’educació del menor i compodrà controlar o aplicar una intervenció penal que s’escaparà de les seves mans. Per què les autoritats educatives no fan elmateix? El noi o la noia seguiran a l’escola. Els pares hauran de ser confiats algun dia. Ajudarà poder demanar dos anys de presó en lloc d’uns mesos? Tenim un problema d’ascendència educativa de l’escola i de desconfianç aabsurda de les famílies en el professorat que va molt més enllà dels conflictes durs puntuals. Una realitat en què, fora de la demagògia, ben poca cosa pot fer endurir la llei penal.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus