1/12/09

Els progressistes acomodats figuren entre els pitjors pares

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

 


Descarrega’t l’infogràfic de
El Periódico clicant aquí

  • Un estudi diu que dediquen poc temps i afecte als seus nens, que són conflictius
  • El treball de la Fundació Jaume Bofill troba 4 tipus de família a Catalunya 

Font: El Periódico. 28 de novembre de 2009.
Accedeix a la notícia original clicant aquí.

El tòpic diu que són les persones sense formació ni recursos, descendents de famílies sense formació ni recursos, més pròximes a la pobresa que a la riquesa, apallissades per la vida, les que creen les pitjors parelles, les que formen les pitjors famílies i les que crien els pitjors fills, però ahir Javier Elzo va explicar que no: o que no són els únics, almenys.

Sociòleg, catedràtic de la Universidad de Deusto, tan conegut, amb tanta experiència i tan prestigiós que gairebé no cal dir-ho, Elzo va presentar les conclusions de l’informe elaborat amb les dades d’una gran enquesta realitzada per la Fundació Jaume Bofill en què van ser interrogats fills, pares i professors. Potser la conclusió més sorprenent de totes és que al costat dels desafavorits de tota la vida, alguns dels pitjors pares estan en una franja de població privilegiada: bons ingressos, bona educació, bona vida en general. I encara més xocant: progressistes. Però uns pares pèssims.

«No em feu dir –va explicar Elzo– que tots els progressistes són així. Però el que sí que és cert és que els que són així són més que res progressistes». ¿Així? Es referia a un dels quatre tipus de família catalana que ha definit, etiquetat i omplert de contingut després d’estudiar l’enquesta: l’extravertida progressista. Valors d’esquerra, permissivitat a casa, pocs conflictes amb els fills… i molt poc compromís.

QUE SE N’ENCARREGUIN UNS ALTRES / «Hi ha una clara abdicació pel que fa a l’educació dels fills –va explicar el sociòleg–. Prefereixen delegar en l’escola, en familiars o en personal de suport, això últim entre altres coses perquè s’ho poden permetre». En resum, els progressistes extravertits passen poc temps amb els seus fills, no són especialment afectuosos ni proclius a les mostres d’estima i cultiven, probablement sense saber-ho, una espècie de les menys estimades: els gamberros. Els antisocials. Els conflictius. Els amics de l’incivisme. «En aquest entorn és fàcil trobar-hi pares amb una vida social activa, que donen més importància a la promoció personal que als seus fills. En aquestes famílies hi falten l’afecte, les abraçades, les felicitacions…»
La teoria del sociòleg basc és que la família, almenys com a concepte, és una qüestió de dretes. «Quan des de les forces conservadores es valora tant la família sembla que es creï la idea que és una cosa de dretes. I aquesta idea es queda aquí».

UN DRAMA / La tipologia d’Elzo, elaborada amb totes les reserves i precaucions que suposa l’art de posar etiquetes, també inclou la família tradicional introvertida, la família conflictiva i la família harmònica. La segona és la del tòpic: sense formació ni recursos, gairebé sense nord. «I és la que exigeix més atenció per part de l’administració», va advertir el sociòleg basc. Conflictes per la forma de vestir dels fills, pels amics, pels diners, per l’hora d’arribada, per les tasques domèstiques. Segons Elzo, «un drama».

A la tradicional introvertida el coordinador de l’estudi també la va qualificar com «la família catalana tradicional»: discreta, «molt centrada en si mateixa», conservadora i «amb una certa nostàlgia dels valors que van ser». I l’harmònica… ¿què es pot dir de l’harmònica? Que és harmònica. Que és una bassa d’oli. «Tot aquí és meravellós», va somriure Elzo. Curiosament, és el tipus de família amb percentatge més alt d’immigrants. «No ho puc provar, però em sembla que en aquest grup hi ha la immigració integrada, mentre que en el de la família conflictiva apareixen els immigrants que encara no s’han integrat».

Tags de l'article:

Etiquetes: ,
Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials: