21/11/11

Es pot tenir èxit si s’aprèn amb la comunitat

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Article de Jaume Funes
Font: ARA. 12 de novembre de 2011.
Descarrega’t l’article original en pdf clicant aquí.

Una altra vegada, enmig dels eslògans polítics, tornem a estar bombardejats per la necessitat de la “lluita contra el fracàs escolar”, ara adobada amb noves lectures simplificadores de les dades de l’informe PISA. No deixaré de repetir que això del fracàs no és una categoria quantificable i comparable sinó de diverses situacions complexes de dificultat educativa. Avui, però, voldria començar a escriure sobre algunes fórmules–que funcionen– per aconseguir que els adolescents tinguin finalment èxit a l’escola. Una reflexió molt més àmplia, que avui aparquem, ens portaria, abans, a definir com ha de ser una escola on sigui possible, alhora, ser adolescent i aprendre. De moment, voldria referir-me a un conjunt de pràctiques educatives que s’agrupen al voltant de la idea de l’aprenentatge servei. Adolescents que aprenen implicant-se a prestar serveis a la comunitat i comunitats que acaben preocupant-se per l’educació del seus adolescents. Joves que aprenen amb projectes per recuperar el bosc de ribera, fent de tutors d’aprenentatge d’altres alumnes, construint la web d’una entitat del barri, arreglant bicis per al Senegal, gestionant la comunicació audiovisual de l’institut, etc.

Tanmateix, convindria definir primer les diverses fórmules d’èxit o, si més no, el que esperem com a resultat final del pas dels nois i noies per l’escola. De totes les competències que se suposa que han d’adquirir podem fer dos grups: un conjunt de sabers imprescindibles per funcionar en la societat actual i per continuar aprenent, i un conjunt de valors interioritzats, d’habilitats socials, d’actituds, de vivències de pertinència. Es fracassa si no es domina la part bàsica del primer grup. Però igualment es fracassa si no s’adquireix el nucli del segon grup. És un fracàs sentir-se sol o viure on el saltres sobren, no sentir que formes part d’una comunitat o pensar que els altres hi són aliens, ser competent però considerar que els altres són inferiors.

Aprendre experimentant

Necessitem que aprenguin i, si tenen dificultats i buits educatius, millorin, i que no arribin a ser considerats i a sentir-se un desastre. També cal que no es despengin, que esdevinguin ciutadans, que la seva confrontació acadèmica no passi a ser conflicte social permanent, que el seu èxit acadèmic no esdevingui factor de domini i segregació. Per aconseguir-ho hem de posar de relleu com aprenen els adolescents. Sabem que, d’una manera molt més important que en etapes anteriors, aprenen experimentant. Deixen de fracassar si, enlloc de seguir la passivitat acadèmica, poden actuar, provar, descobrir. No existeix aprenentatge adolescent sense implicació vital, sense cap connexió amb la realitat que van vivint. Alumnes que passen de les ciències naturals aprenen coses sobre plaquetes o hemoglobina si poden discutir el resultat d’una anàlisi que s’han hagut de fer i, sobretot, si la seva unitat d’aprenentatge està dins d’una proposta de treball amb un banc de sang que ajuda a fer que la comunitat que els envolta faci donacions.

També sabem que els seus aprenentatges són possibles si més enllà dels raonaments s’hi impliquen les emocions, els sentiments, si la intel·ligència emocional entra enjoc i si els aprenentatges tenen alguna ressonància vital. Aprendre els sistemes de mesura o el càlcul de superfícies agafa sentit quan es veu el somriure dels nens d’una classe d’educació infantil jugant amb la casa de nines que han fet per a ells. Sabem que ensenyar a un altre és una manera perfecta d’aprendre. Ser mestre admirat d’informàtica en un curs per a persones grans fa descobrir la seva vàlua a qui és un desastre a la seva classe. Cooperar no fa endarrerir qui sap molt, sinó que ajuda a descobrir el que no se sap i fa que l’altre descobreixi que sap alguna cosa. Com aconseguir l’èxit d’altres maneres està força inventat. Algunes (en podeu veure exemples a www.aprenentatgeservei.org) ens recorden els aspectes comunitaris, d’implicació i d’experimentació que són imprescindibles en l’aprenentatge.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus