11/1/12

Una anàlisi dels últims resultats sobre consums adolescents de drogues

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

RESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATS
DE L’ESTUDES 2010

David Pere Martínez Oró. Psicòleg Social.

L’enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) s’enquadra en una sèrie d’enquestes biennals que des del 1994 es dirigeixen als estudiants d’Ensenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i les tendències de consum entre els estudiants de l’ESO, Batxillerat i Formació Professional de grau mig a nivell estatal i autonòmic amb la finalitat d’obtenir informació útil per a dissenyar i avaluar polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobre tot al medi familiar i/o escolar. A partide la recent publicació de l’últim informe el psicòleg David Pere Martínez Oró ens escriu amablement aquesta interessant síntesi.

SobreDrogues.net
Gener de 2011

Una reflexió sobre estudes 2010

L’enquesta estatal sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris (ESTUDES) i l’enquesta sobre l’ús de drogues en població general (EDADES) són les eines epidemiològiques més vàl·lides i fiables, de les quals disposem si volem conèixer les prevalences del consum de drogues. El passat 20 de desembre de 2011 es va publicar l’enquesta ESTUDES 2010. En termes generals, el consum de drogues entre la població escolar espanyola baixa. La tendència es començà a presentar en les dades corresponents a l’ESTUDES 2008, en què disminuïen les prevalences de totes les drogues, a excepció de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta. En l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquesta tendència. Els resultats, tal vegada, no són sorprenents, i personalment ni molt menys em generen preocupació. No obstant això, trobem certes dades que ens han de convidar a la reflexió. Parlem dels consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta.

Si analitzem les dades presentades, substància a substància, observem com en l’actualitat, el consum de cànnabis es situa en els nivells de 1998. El consum de cànnabis en els últims 12 mesos és del 26,4% el 2010, i del 25,7% l’any 1998. La prevalença en els últims 30 dies es situa en el 17,2% tant el 2010 com el 1998. Les prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, dels que es van presentar abans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant els primers anys dels 2000. Boom que va provocar un augment dels consums entre els adolescents, una popularització de l’autocultiu de marihuana i un augment de la indústria del cànnabis (fires, grow-shops…). La difusió i normalització del consum de cànnabis, entre la població general i especialment entre la població escolar, provocà certa alarma social que va desencadenar en l’execució de nous programes preventius.

En relació a la cocaïna, les prevalences de consum començaren a baixar el 2006, continuaren el descens el 2008, i el 2010 es consolidà el descens de consum de cocaïna entre els escolars espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996.  El consum en els darrers 12 mesos fou 2,6% el 2010, 7,2% el 2004 (màxim històric),  2,7% el 1996 i 1,8% el 1994 (mínim històric). El consum de cocaïna en l’últim mes es situa en el 1,5% el 2010, el 3,8% el 2004 (màxim històric), el 1,6% el 1996 i del 1,1% el 1994 (mínim històric). La comparació entre les dades de 2010 i les de l’any 2004 ens confirma com en l’actualitat la cocaïna és una droga allunyada dels escolars espanyols. Recordar que les dades de 2002, 2004 i 2006 mostraren certa difusió entre la població escolar. Encara que els consums recreatius de cocaïna per part dels adolescents són de tipus experimental i recreatiu, vinculats al grup d’amics i la festa, només una petita minoria d’adolescent realitza consums intensius i problemàtics.

El consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. Les tres substàncies presenten les prevalences més baixes des de la primera aplicació de l’enquesta ESTUDES l’any 1994. En la dècada dels 90, amb boom de la música màquina, els afters i la necessitat de viure de nit intensament, el consum d’èxtasi es relacionava amb els contexts de ball i d’intensificació de la festa. Degut a diferents processos socials (estigmatització de les pastilles, va passar la moda la música “màquina”, aparició de noves drogues, més controls policials, entre d’altres) des de principis dels 2002 ha baixat contínuament fins arribar el 2010 a uns mínims històrics. El consum d’èxtasi en els últims 12 mesos presenta les següents prevalences, 1,7% el 2010, 1,9% el 2008, 5,2% el 2000 (màxim històric) i 3,2% el 1994. Els al·lucinògens també han arribat a un mínim històric, el consum en els últims 12 mesos fou del 2,1% el 2010, del 2,7% el 2008, del 5,6% el 1996 (màxim històric) i del 4,4% el 1994. Les amfetamines presenten les següents prevalençes, 1,6% el 2010, 2,5% el 2008, 4,4% (màxim històric) el 1996 i 3,5% el 1994. Podem observar com aquestes tres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actuals. Són drogues presents en els context d’oci nocturn però allunyades de la presència que van tenir durant els anys 90.

Per primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaven sobre les anomenades drogues emergents. Sota aquest epígraf s’engloba substàncies poc consumides, amb diferent trajectòria de consum, i sobretot diferents efectes i contexts de consum. Les dades sobre el consum de drogues emergents entre la població escolar espanyola és baixa. Les prevalences de consum de bolets al·lucinògens alguna vegada a la vida és del 2,1%, d’spice del 1,1% i de ketamina del 1,1%. Dades que aporten una dimensió de l’abast de difusió però desconeixem els usos i l’univers simbòlic entorn aquestes drogues emergents. L’ús d’aquestes “noves substàncies” ha despertat l’interès o la preocupació de diferents professionals, pel que podem veure els consums són molt baixos, i tal vegada aquest interès professional, i el fet de pregonar que es venen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augment de l’interès per part de la població escolar.

El consum d’alcohol entre la població escolar sembla que encara té cert marge per a créixer. Encara que el consum alguna vegada a la vida baixa del 81,2% el 2008 al 75,1% el 2010, i està lluny del màxim històric del 86% el 1998. Els indicadors de consum que ens aporten més informació són, el consum en els últims 12 mesos, en l’últim mes i el percentatge dels què s’han emborratxat en l’últim mes. El consum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salut pública, pel fet que el consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Tots Sants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital com casaments i aniversaris, per tant entre els membres de les cultures mediterrànies es normalitza el consum d’alcohol en certes celebracions. Per factors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalences de consum d’alguna vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporat en els centres escolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vital es desvinculen del consum d’alcohol.

En canvi, els indicadors de consum en els últims 12 mesos i en el darrer mes, continuen presentant dades elevades. Aquests indicadors han pujat des de l’enquesta de 2008, no obstant això, presenten valors allunyats de les enquestes ESTUDES realitzades els anys 90. La prevalença en el consum d’alcohol en els últims 12 mesos fou del 73,6% el 2010, del 72,9% el 2008, i del 83,8% (màxim històric) el 1998, i del 82,7% el 1994. Pel que fa el consum en els darrers 30 dies, 63% el 2010, 58,5% el 2008, 75,1% el 1994 (primera dada i més elevada). No obstant això, encara que aquests indicadors ens il·lustren com els escolars dels anys 90 bevien més que els escolar actuals, el indicador del percentatge de escolars que s’han emborratxat en l’últim mes ens il·lustra com els patrons de consum d’alcohol estant canviant. Mentre el 1994 el 16,1% s’havia emborratxat durant l’últim mes, el 2000 ho féu el 21,7%, el 2008 el 29,1% i el 2010 s’havia emborratxat el 35,6%. Aquesta dada ens il·lustra com el consum intensiu d’alcohol és freqüent i es normalitza entre la població escolar.

En els darrers temps s’ha parlat intensament del patró de consum d’alcohol propi de les cultures saxones, anomenant binge drinking, que implica beure una gran quantitat d’alcohol en un curt període de temps, per a obtenir els efectes embriagants de l’alcohol d’una manera ràpida i intensa. Aquest
patró s’ha popularitzat entre els adolescents i els joves, en conseqüència han desterrat el patró mediterrani de consum d’alcohol. I per suposat, durant els àpats desvinculats de les sortides nocturnes els adolescents beuen el què sigui, menys begudes amb alcohol. De la taula adolescent desapareix el vi i el cigaló.

L’única substància que s’ha mantingut en continu creixement des de 1994 són els hipnosedants sense recepta –només van descendir lleugerament el 2002. El 2010 s’observa com el 10,4% havia consumit hipnosedants sense recepta alguna vegada a la vida, el 5,6% alguna vegada els últims 12 mesos i el 3% en el darrer mes. Superiors als 9,4% 5,7, 2,9% del 2008, i del 6,1%, 4,4% i 2,6% del 1994.

A partir d’aquestes dades epidemiològiques, ens hem de preguntar sobre el per què augmenta el nombre de borratxeres i el consum de hipnosedants sense recepta entre els escolars espanyols. Sota aquestes prevalençes de consum de drogues trobem els adolescents-escolars de 2010. I no és trivial apuntar que són els adolescents de 2010, perquè els factors històrics els fan diferents dels adolescents de 2000 i els que viuran el 2020. Adolescents nascuts en la societat de consum, i que han crescut amb l’imatge de com el consum de certs bens provocava benestar. I també hem de tenir present que la majoria d’adolescents han estat educats en una “cultura farmacèutica” en què per qualsevol malestar han rebut un pal·liatiu procedent de la indústria farmacèutica.

En l’actual cultura del benestar, els adolescents han conegut des de ben petits les activitats de cap de setmana. Arribada l’adolescència és una obligació sortir al carrer a conquerir els espais dels joves i també la nit, amb dos grans objectius, el primer desconnectar de la rutina setmanal, i el segon per fer i dir el què entre setmana ningú amb tot el seny ni faria ni diria. I quina és una eina per a complir aquests dos objectius? Doncs, l’alcohol. Emborratxar-se serveix per desconnectar de la realitat avorrida dels dies feiners. La nit permet viure moments interessants, com anar a llocs nous, conèixer persones, lligar, riure i també per què no, desbarrar. Per tant, les sortides nocturnes i el consum d’alcohol trenquen la rutina de la setmana, es realitza activitats emocionalment més interessant i són un ritual per sortir de l’ou familiar.

L’alcohol en els bars de nit és car per l’economia adolescent, per això és una mesura d’austeritat comprar alcohol a botigues i beure’l en el carrer. I com què després s’ha d’anar a la discoteca, doncs el millor és beure ràpid per entrar entonat i no beure més que la consumició obligatòria. En conseqüència, beure ràpid implica assumir més riscs i més possibilitats de tenir una mala borratxera.

I què passa quan un adolescent està sota el efectes de l’alcohol? Doncs pot dir el què vulgui fins a un cert límit, encara que el llindar de la tolerància és bastant alt. Dir i fer el que un vulgui pot implicar ser graciós, posar-se impertinent amb el primer que passa, dir a una persona que és molt maca, entre d’altres situacions –algunes d’elles kafkianes. Com que la nit (o la tarda) del cap de setmana és jove, en aquest context és tolera perfectament les sortides de to. I resultat d’això? Doncs, quan és té una mala experiència sempre es podrà atribuir a la borratxera. Encara que fer i dir el què un vulgui també pot conduir a conèixer noves persones, a viure històries per a recordar, riure, lligar, i mantenir relacions sexuals. Per tant, és probable que en la balança d’un adolescent pesi més favorablement allò a guanyar que allò a perdre.

Després de la tempesta del cap de setmana les aigües tornen al seu cabal. Un cabal viscut per una gran majoria com avorrit. Institut, classes extraescolars, responsabilitats diverses i poc temps d’oci, que normalment s’inverteix en el consum de pantalles. Adolescents amb la intenció de perfilar-se un bon futur. Adolescents amb quimeres diverses, com és mantenir un estatus entre el grup d’amics, estar a la moda i poder gaudir de tot allò “necessari” per socialitzar-se. S’ha d’aguantar els pares/mares, molt probablement separats, amb els inconvenients que això implica., “bronques” amb els amics, mals rotllos a les xarxes socials, mal de amors. I sobretot, ser adolescent en un món que diuen que s’està ensorrant. Quina gràcia, no? Haver de construir una vida i un futur en un món decadent.

És obvi que no tots els adolescents viuen alguna d’aquestes situacions, i molts pocs les viuen totes. No obstant això, sens dubte que viure alguna d’aquestes situacions pot provocar angoixa. I cada vegada més, a la farmaciola de totes les cases, al costat de les pastilles del Doctor Andreu, l’aigua oxigenada, i els analgèsics, trobem benzodiazepines i/o barbitúrics. Els adolescents que coneixen els efectes d’aquests medicaments –ja sigui per una prescripció mèdica anterior, per la facilitació dels pares/mares o per pròpia experimentació- poden fer ús d’aquestes drogues per a mitigar l’ansietat de la vida quotidiana. Una altra pregunta és per què a moltes cases hi ha hipnosedants a la farmaciola.

No hem de caure en l’alarmisme. Tal vegada es van emborratxar en l’últim mes el 35% dels escolars, i varen prendre en l’últim mes hipnosedants sense recepta el 5,6%, però no s’han emborratxat el 65% ni han pres pastilles de farmàcia el 94,4%. Sé que no és motiu de consol però pitjor podria ser el panorama adolescent del consum de drogues. Adolescents que transpiren joventut i que són els que tenen més motius – en generacions- per ser punks, perquè poden cantar ben alt NO FUTURE. Tal com està l’actual panorama, qualsevol pensa en el futur. Però com que els i les adolescents volen pensar en el futur necessiten oblidar-se de la rutina setmanal i mitigar l’angoixa de viure en la nostra societat.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
  • Jrovira

    Felicitats a l’autor. Un bon relat.

blog comments powered by Disqus