7/12/13

Interior i els adolescents

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

La setmana passada el Govern espanyol ens informava de la nova proposta de Seguretat Ciutadana. I de la que parlàvem entrades enrere. I en Jaume Funes avui escriu sobre el tama a l’ARA. I de manera directa, parla de la nostra feina. Concretament dels programes de mesures educatives a adolescents sancionats. I coincidim plenament. I per rematar-ho també afegim una vinyeta de n’Erlich a El País (desembre de 2013).

Erlich. 5 de desembre de 2013. Nova llei de seguretat ciutadana

Els professionals que treballem amb persones amb problemes pel consum, també adultes, tenim qüestions més prioritàries d’atendre perquè simplement han estat multades. Segurament necessitaríem una reflexió prèvia sobre el sentit d’aquesta llei a dia d’avui, i la seva aplicabilitat . Com també incidir en quins aspectes han de ser sancionables i quins no. Ni oblidem que, en qualsevol debat actual sobre una possible regulació del consum i tinença, sempre deixem fora la possibilitat que nois i noies consumeixin sota l’excusa de són ‘menors d’edat’ , qüestió que no estaria de més debatre, aportant respostes amb major aprofundiment. Esperar a ser major per consumir sempre serà una bona opció quan es donin raons que vagin més enllà d’una simple la regulació legal. Però el que està clar és que en el context professional , i pel que fa a adolescents, aquests projectes, si es desenvolupen sota uns criteris comuns, presenten més avantatges que inconvenients. Almenys, perquè s’intenta que el fet no quedi només en una mesura punitiva, ja que la sanció econòmica , de facto i majoritàriament, repercuteix sobre els pares o tutors.

El que no hem de pensar en la perspectiva ‘tant fas , tant pagues’ . Ni pretenem reparar el dany socialment comès (dubtem que n’hi hagi algun, objectivament parlant) . Sinó treballar des d’una perspectiva de seguiment psicològic, educatiu i social. Ens poden servir per detectar xavals amb possibles problemes de consum, treballar amb grups que potser necessitin una informació més acurada que qui no consumeixen, i establir-nos com a persones de referència i utilitat per a aquests joves consumidors. Contemplant també el què passa amb aquelles persones que, una vegada sancionades, es detecta que tenen un consum de ‘ baix risc ‘ o ‘sense problemes ‘ -a priori i lògicament, la intervenció també serà d’una menor intensitat i exigència-.

Ara bé, creiem que per tot això no calen multes de 1000 euros (ni de 300).

SobreDrogues.net

Interior i els adolescents

Jaume Funes al Diari Ara. 7 de desembre de 2013.
Accedeix a la notícia original clicant aquí

Bona part dels consellers i ministres d’Interior, aquí i a Madrid, tenen una destacada animadversió envers els adolescents i joves. L’exemple d’aquests dies és la nova proposta de llei per a la seguretat ciutadana. Sense entrar en l’anàlisi de la ideologia i l’oportunitat política que hi ha darrere, una hipotètica lectura amb ulls adolescents descobriria amb facilitat que d’allò que es tracta és de no deixar-ne passar ni una. O es comporten com està manat o se les veuran amb el poder.

En un país que ja ha col·locat gairebé totes les conductes desviades al Codi Penal (modificat prop de 30 vegades en temps de democràcia), no volen de cap manera que els més joves facin una cosa no prevista. I per això obren una via administrativa per sancionar tot allò que alteri el seu ordre, “pertorbi la tranquil·litat”, diuen, i posi molt nerviosos els seus policies. És a dir, bona part de les conductes públiques adolescents. Trobo estimulador imaginar com mesuraran els diferents polis la infracció de “manca de respecte” i quin serà el resultat quan s’enfronten prepotència amb uniforme i bretoleria passada de voltes.

Protestes amb instància prèvia

També és interessant veure com segueixen preocupats per l’ocupació de l’espai públic, pel vandalisme en el mobiliari i pel consum públic de drogues. El seu lema és que els adolescents han de ser on estan obligats a ser. No s’hi val treure els pupitres al carrer si no hi ha qui aguanti un ensenyament com el que retallades i normes els imposen. Han de protestar al passadís i amb instància prèvia. ¿Encara no s’han assabentat que sempre es tracta de contestar el fons i les formes? La qüestió dels porros en públic ve d’abans, d’un altre home d’Interior oblidable i, a vegades, la batalla per perdonar multes que imposava ens servia per construir relacions amb xavals difícils. Però estava fora de lloc i ara ho estarà més.

Parlen del consum de drogues “tòxiques” per mirar de preservar l’alcohol oficial i acaben embolicant-se per intentar reprimir el “botellón” . Amb el vandalisme, res d’actuar per generar la seva responsabilitat o per descobrir-los com afecten aquests actes a la comunitat. No es refien ni dels jutges de menors. Tot s’arregla amb multes… que hauran de pagar uns pares superats. Si per Interior els adults sembla que ja no som ciutadans, els més joves no poden ser ni aspirants a ser-ho.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus