2/3/14

‘De Rasquera a Montevideo’

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Reemprenem el bloc després d’un parell de mesos de tenir-lo parat. L’acumulació de tasques, l’atenció a les persones, l’estrés 2.0, la dedicació a altres projectes (@SobrePantalles // #UniversInternet) i alguna que altra transició personal ens ha fet esatr aturats (que no deixar de treballar). Us deixem un article d’en Jaume Funes d’aquest cap de setmana on suggereix algunes idees al voltant del consum adolescent de cànnabis. En època de normalització (menor rebuig i més acceptació) calen noves proposta per afrontar la qüestió. Bona lectura!

SobreDrogues.net

De Rasquera a Montevideo

Jaume Funes. ARA. 2 de març de 2014.
Accedeix al pdf clicant aquí

La setmana passada la portada d’aquest diari obria amb el titular “Cap a la despenalització del cànnabis”. En l’interior, amb algunes imprecisions, informava sobre el “canvi de rumb” que s’estava produint a l’Amèrica del Sud i del Nord i sobre la creació d’una comissió de debat al Parlament de Catalunya. En llegir les pàgines recordava un vell text (de fa deu anys) titulat “Cap a la normalització dels discursos sobre el cànnabis. Propostes per a una reflexió sensata sobre com ajudar els adolescents en les seves relacions amb les drogues”. En aquell article demanava que, abandonat l’alarmisme que havia presidit l’abordatge de les drogues en dècades anteriors, convenia no caure en la ceguesa passota sobre què estava passant a l’entrada d’una nova dècada. Deia que era urgent construir un discurs educativament positiu sobre els porros. En cas contrari, algun dia els EUA canviarien el discurs de la seva croada contra les drogues i ens agafarien sense saber què dir quan els adolescents reivindiquessin la bondat d’una maria que havia deixat de ser perseguida.

Deures pendents

I som aquí, sense haver fet els deures. Ara molts adolescents ja no ens diran tan sols que l’herba és bona perquè cura el càncer, també insistiran que a molts països es pot comprar legalment. Nosaltres, evidentment, no sabrem com passar de dir que la droga és dolenta a explicar que tot depèn de com es relacionin amb ella. Fins i tot és possible que alguns que no tenien interès pel tema passin a tenir-ne i haurem de fer cara de pòquer davant de les seves preguntes curioses. Tot i que el més probable serà que, com fa temps que passa, la majoria ja no es refiïn de nosaltres i segueixin construint el seu univers porrero lluny de les nostres argumentacions adultes.

Tampoc fóra bo que els legisladors, posats a pensar com regular el cànnabis d’una altra manera, pensessin tan sols en els aspectes comercials o en la defensa de les llibertats individuals com demana el lobi de les associacions cannàbiques. Mentre posem alguna racionalitat a la norma potser arriba l’hora de pensar en els arguments per convèncer els adolescents que s’esperin a consumir, que canviïn la manera de fer-ho o ho deixin quan encara hi són a temps. Sense oblidar que la irracionalitat segueix i la nova llei del ministre Fernández està a punt per posar multes de més de mil euros a qui fumi o porti maria a sobre.

Jaume Funes: 'Hacia la normalización de los discursos sobre la cannabis – Alicante mayo 2004'

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus