10/1/12

Joves, batxillers i cultes

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Article de Jaume Funes
Font: Ara. 7 de gener de 2012.
Accedeix a l’article original clicant aquí.

Segons dicten els canvis polítics, ara toca parlar del batxillerat. No dedicaré aquesta columna a parlar de la seva durada. Ja ho faig en altres espais en què opino sobre la complexa relació entre les diversitats vitals i socials i la construcció d’oportunitats d’aprenentatge justes per a tothom.

Com que aquest nou any també seguirem en el caos de la secundària, tan sols faré un apunt sobre el que, al meu parer, hauria de ser la tasca dels anys cultes del final de l’adolescència. Els temps de l’ESO, obligatòriament escolars i adolescents, serveixen per aprendre el que és bàsic per circular pel món; per endinsar-se en la condició adolescent i començar a sortir; per passar a ser subjectes amb autonomia i responsabilitat. 

Després ve l’escola postobligatòria, socialment decantada cap al batxillerat i, també, però amb lògica de fracàs, cap als cicles formatius. Sorgeix la pressió perquè aprenguin, per fi, tot el que fins ara no havien tingut l’obligació d’aprendre. Ressona una veu universitària perquè es dediquin a preparar-se bé abansd’arribar a les seves aules.

Estudiar l’imprescindible 

Però, si alguna cosa ja és més que vella, és la constatació que, si depengués dels professors especialistes, ni amb tots els anys de joventut en tindrien prou per estudiar tot el que consideren imprescindible. 

Si alguna cosa està grapejada, són les queixes eternes per la mala preparació de l’alumnat, que, sortosament, arriba cada curs a la universitat. Si abandonéssim aquestes dues –desfasades i gremialistes– pretensions potser ens podríem parar a pensar què és el que veritablementhauria ha de ser l’objecte central de la formació humana quan s’acaba l’escola obligatòria.

Pensant en el batxillerat, suggereixo acceptar que no són anys per preparar l’accés a cap universitat sinó anys per esdevenir joves cultes. Són anys per moblar caps i posar fi a l’adolescència. Han de ser anys per aconseguir quatre fites: fer un lloc en la vida a la lectura (no als llibres de paper), als relats i els arguments; aprendre a pensar, coneixent el que altres han pensat, els dubtes que han tingut, la relativitat compartida de totes les veritats; raonar científicament, cercant causes i explicacions, vacunats contra tot dogma, i ser competents per seguir aprenent tota la vida en una societat digital, globalitzada i en xarxa.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus