20/10/11

La infermera i l’adolescent

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Justament ahir rebia un correu d’una infermera acomiadant-se d’un conjunt de professionals -entre ells, nosaltres- arràn de la desaparició del programa Salut i Escola.

En èpoques de retallades, deixem una reflexió interessant d’en Jaume Funes per tractar el paper del sanitari com a referent d’adolescents, alhora que el valor de les retallades en el marc de la salut.

Serveixi per acomiadar les professionals que hem compartit estones plegats. Òbviament, també ha estat un plaer poder treballar al vostre costat.

SobreDrogues.net

*****

L’adolescent i l’infermera

Article de Jaume Funes
Font: Ara. 14 de maig de 2011.
Descarrega l’article original clicant aquí.

Ara fa quasi set anys els diaris donaven compte que els departaments de Salut i Educació posaven en marxa el programa Salut i Escola. Els titulars resumien que diferents professionals de les àrees bàsiques de salut dedicarien una part del seu temps a anar a les escoles de secundària per acostar-se als problemes de salut dels adolescents. En un d’aquests diaris vaig escriure comentaris com ara aquests: “Ha costat, però al final sembla que els responsables de Salut entenen i accepten que la gent jove no sol anar als xiringuitos que muntem i que es tracta d’anar als seus territoris. Una d’aquestes zones claus és l’escola, on es relacionen, s’enamoren, practiquen les seves adolescències i fins i tot estudien. Però compte: no es tracta de traspassar la consulta a l’escola [...]. Per començar, el personal mèdic ha d’aprendre alguna cosa d’adolescències i saber relacionar-se sense bata. Després ha d’oblidar moltes de les pautes que utilitza a l’ambulatori o a l’hospital, desde com es pregunta fins a com s’atén en grup”. Passat algun temps, la meva dinàmica professional em va portar a contribuir a la formació i el suport dels professionals de la salut implicats en aquesta tasca i conèixer per dins la seva complexitat i utilitat. Durant tots aquests anys, el programa ha tingut de tot. En alguns instituts s’ha produït un veritable tàndem i les infermeres (els metges no han arribat a trepitjar els instituts) han acabat formant part de veritables equips educatius preocupats conjuntament per construir un acompanyament pròxim i positiu dels adolescents. En d’altres, enmig del caos de la secundària, tot just han aconseguit fer-se un foratde referència per a alguna part de l’alumnat. Un resum molt elemental explicaria que el programa ha servit fonamentalment per crear veritables punts de referència positiva per a un sector d’adolescents i també ha servit per gestionar alguns del seus malestars i riscos.

Interlocutors vàlids

En un seminari, una infermera explicava les dificultats inicials per construir els primers contactes i la complexitat final per trencar-los. Al començament era difícil que els nois apareguessin pel despatx que li havien posat a l’escola; de seguida van començar a venir grups de noies els dilluns, a l’hora de mates; passades les setmanes, diferents grups apareixien en diferents moments i les seves preocupacions ja no eren tan sols les dificultats sexuals del cap de setmana. El següent curs, la infermera ja no va tornar a l’institut i es trobava, però, que els grups d’alumnes anaven a parlar amb ella a l’ambulatori, on no està previst que entre les visites concertades aparegui un grup adolescent.No cal ser expert per deduir què haviapassat, el que passa quan un programa d’actuació té en compte l’adolescent: els nois i noies havien trobat un interlocutor adult adequat, disponibilitat per abordar les seves preocupacions i accessibilitat per deixar-se trobar. Tanmateix, el programa Salut i Escola sembla que entra en vies d’extinció, considerat una qüestiósecundària pels gestors sanitaris. En política es pot fer i desfer, però en educació i salut dels adolescents no. Costa molts esforços arribar-hi, ser reconeguts com a persones de referència per a les seves preocupacions. Tenim un grup de professionals de la salut que han après a treballar amb els adolescents i sembla que quan acabi el curs els tornaran a la consulta ambulatòria general. Es pot fer. Però qui ho decideixi ha de tenir present que no podrà parlar d’anorèxies, drogoaddiccions, embarassos o trastorns mentals als adolescents. No tindrà possibilitats de trobar una manera d’aconseguir que l’escoltin. Haurà quedat fora del seu món. Hi ha qui pensa que, quan van a demanar la pastilla de l’endemà, el que cal és aplicar un protocol i mirar de controlar que no tornin a utilitzar aquest anticonceptiu d’emergència. Però el que elles necessiten és un professional de confiança, en el lloc adequat, que pugui preguntar: t’ho vas passar bé? I que la resposta que obtingui permeti ajudar-les en la gestió de la seva sexualitat.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus