30/12/14

La pretesa objectivitat dels perills del cànnabis

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Us deixem aquesta reflexió de la psicòloga Gemma Altell (FSYC) feta a Social.cat. Un interessant punt de vista per tancar l’any.

Una breu reflexió al voltant de l’intensificació de la visió del risc com a possible justificació també de les polítiques prohibicionistes i de control, i la seva conseqüent vessant preventiva. En aquest sentit, molt recomanable llegir el capítol escrit pels amics Oriol Romaní i Mauricio Sepúlveda (‘Conceptualitzación de las políticas de la gestión del riesgo’) en el què exposen precisament tota aquesta qüestió. A tall d’exemple: ‘En síntesis, el riesgo es una forma de racionalidad, una manera de objetivarlos eventos con el fin de hacerlos gobernables. Razón por la cual su análisisse sitúa en las relaciones entre saber/poder, en los modos en que estas relacionesse configuran a partir de determinadas formas de conocimiento. Sobreesta base, se puede afirmar con toda rotundidad que el riesgo constituye unconcepto clave en la modernidad por cuanto habría posibilitado, no solo lacolonización del futuro –como posibilidad de prever y controlar eventos– sinotambién habría hecho posible el gobierno de las poblaciones, en virtud delos cambios políticos que se sucedieron entre el orden social de los antiguosregímenes (feudalismo) y los estados modernos (capitalismo).’ (pàgina 92).

Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes i un millor 2015, si més que no, que respecti i opti per la salut, la felicitat i la reducció de les desigualtats.

Us deixem una bonica Carta als Reis (que no és la d’IKEA, per cert) que no passarà mai de moda:

SobreDrogues.net

—————–

Podríem començar desgranant tots els riscs del consum de cànnabis: des de les diferents zones cerebrals fins els riscs socials. També podríem enumerar totes les seves bondats i utilitats. Segurament, en els dos casos els plantejaments serien certs.

La qüestió és: A quins interessos respon magnificar els riscs o les bondats del consum de cànnabis? Vivim en una societat on la majoria de nosaltres seríem capaços d’enumerar en un minut comportaments més arriscats que el consum de cànnabis i amb conseqüències més nocives com ara el consum d’alcohol, la conducció de motos a alta velocitat, unir-te a una parella violenta, fins i tot portar una vida sedentària, etc. En aquests casos no es produeix discurs al voltant dels seus riscos i/o perills… Potser perquè no hi ha intenció de prohibir? No obstant això, en el cas del cànnabis es tendeixen a magnificar els riscs per tal de justificar un enfocament prohibicionista. Si parlem de riscs reals i objectius ens hauríem de referir a qualsevol situació que comporti riscs i, en tot cas, establir criteris: A partir de quin nivell de risc es decideix prohibir algun comportament? Seria una tasca infinita i molt difícil d’objectivar perquè tindria relació amb moltes altres variables de caràcter individual o contextual difícils d’objectivar… Per tant segurament podríem concloure que definir la prohibició del consum d’una substància a partir de la narració dels seus riscs és de tot menys objectiu.

Les persones (i aquí incloc els/les joves) hem de conèixer els riscs que comporten les situacions en què ens trobem a la vida i tenim dret, a partir de la informació objectiva, a aprendre a gestionar-los. És aquí on els/les professionals de cada àmbit tenim un paper. Pretendre legislar i gestionar a partir de prohibir totes aquelles situacions que comporten riscs és, com a mínim, pretendre posar límits al mar i, com a màxim infantilitzar la població.

El cànnabis, en aquest sentit, no és una excepció. Seria convenient no barrejar les diferents ideologies ni alarmismes en la definició i l’anàlisi de la situació. Parlar de riscs és una arma de doble tall: pot servir per alarmar la població en primer terme però també per perdre credibilitat en un segon moment. A aquest respecte la nostra dilatada experiència a la Fundació Salut i Comunitat en programes preventius sobre l’abús de drogues ens demostra que centrar-se només a informar sobre els riscs, especialment quan són sobredimensionats, presenta una efectivitat molt limitada, i amb alguns col lectius de destinataris pot resultar fins i tot contraproduent. Ho sabem de fa anys. Ens podem permetre el luxe de perdre temps repetint els mateixos errors?

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus