16/3/14

La setmana de l’alcohol adolescent

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Aquesta setmana passada ha estat, sens dubte, la setmana de l’alcohol adolescent. En pocs dies s’han presentat noves dades de l’enquesta ESTUDES (referència sobre el consum adolescent a Espanya i Catalunya) i alguns mitjans han posat en escena el NekNomination, una pràctica que consisteix en viralitzar el consum d’alcohol. Sense pensar que aquesta és una pràctica estesa ni freqüent a casa nostra, pensem que cal emmarcar-la en el nou context de formes de relació i comunicació al voltant de la qüestió digital i els nous escenaris de relació. Per aquest motiu, repesquem idees d’altres entrades i articles que hem escrit en aquesta web o en d’altres amigues.

Fonts: (1) Social.cat >> http://www.social.cat/opinio/3087/a-voltes-amb-la-crisi-els-joves-i-la-bombolla-del-consum-dalcohol // (2) CCCBLab (#UniversInternet) http://www.cccb.org/ca/curs_o_conferencia-univers_internet_3_ciutat-45300

Realment tenim motius per a la preocupació?

Ara fa 15 anys, en un text totalment premonitori, els amics Jaume FunesCarles Sedó [pares teòrics d'aquesta web, encara que no ho hguem dit mai ;-) ] escrivien sobre com caldria afrontar els nous escenaris de consum i com introduir nous discursos al voltant de l’ètica dels riscos (‘Usos de drogues: realitats actuals, preocupacions futures’). Deixant ben clar que, en la qüestió de les drogues, funcionem a partir de cicles de preocupació social (idea molt treballada també pel nostre altre gran referent i amic Oriol Romaní), que alhora generen estereotips institucionals: si en èpoques passades –seqüencialment– vam centrar-nos en el consum d’heroïna, cocaïna i drogues de síntesi (tipus mdma i derivats), el que ocupa bona part de les nostres cavil·lacions i ocupacions professionals actuals és la qüestió del consum de cànnabis i acohol per part de joves i adolescents. Ara bé, fent una lectura de les dades sobre consum d’alcohol i demandes de tractament a nivell català veurem com la tendència i les estadístiques presenten un consum, tot i que significatiu, certament estable en els últims anys. En població adulta existeix un lleuger increment. Però en població adolescent i jove, aquesta fins i tot es redueix; essent, el nombre de borratxeres l’únic patró que augmenta significativament.

Per tot: on hem de centrar les nostres preocupacions? Pel que fa a adults, si bé és probable que la conjuntura actual de crisi genera més problemes, la desocupació i la dificultat per accedir a tractaments privats poden haver afavorit l’augment de demandes cap al sistema públic de salut, evidenciant una major visualització del problema. Que ja tocava. Tampoc oblidem que, en èpoques de depressió social (privació econòmica, altes taxes d’atur, etc.) l’alcohol esdevé també un bon depressor. En canvi, en èpoques de bonança es relativitzen els problemes, i el nostre llindar d’alarma vers el que esdevé o no problemàtic. De fet, sovint ens toca atendre demandes tipus “ara que no estic fent res em fan venir per si bec massa”. Qüestió que podíem traduir a “quan estava ocupat era un tema que no es tocava”. Tot plegat acaba simplificant realitats complexes.

Però pel que fa a joves i adolescents, i deixant de banda la nostra malaltissa hiperprotecció vers totes les seves conductes, veiem com les borratxeres són una pràctica de risc que generen certa preocupació. En els últims 20 anys s’ha doblat el nombre d’adolescents i joves (14-18 anys) que s’han emborratxat en l’últim mes. S’assenyala que estem important el patró nòrdic, que implica consumir molta quantitat d’alcohol en poc temps. El fenomen del “botellón” probablement hi tingui a veure. Encara que on nosaltres sovint hi veiem motius per a la dessolació professional (joves desmotivats, que prioritzen el plaer a l’esforç, etc.) contraposa amb els motius dels propis joves, que valoren la seva vessant relacional, i fa més barat el consum.

Just aquesta setmana s’ha presentat l’enquesta del Plan Nacional sobre Drogas (2012-13).

  • Com es veu, l’increment no és tan alt com es pretén amb tanta alarma. Ni pel que fa a les borratxeres. Per tant, es confirma que sovint es reprodueixen discursos d’alarma.

  • Aquesta tendència a l’estabilitat (i fins i tot a la baixa) es compleix amb totes les drogues. N’hi ha una que, per exemple, no és parla, i caldria fer-ho (com caldria preguntar-se sobre el perquè de no voler-ne parlar). La medicació psiquiàtrica (amb o sense recepta mèdica) esdevé una pràctica també rellevant pel que fa a joves i adolescents.

Els problemes de sempre, en nous contextos -digitals-, amb noves variables

Tot el que s’entén per internet 2.0 -xarxes socials, bàsicament- ha esdevingut una revolució pel que fa a noves pràctiques de relació, comunicació, recerca i producció d’informació, alhora que gestió de la nostra identitat i quotidianitat. No podem reduir-ho només a canals o metodologies. Implica un marc molt més ampli -relacional, de coneixement, d’aprenentatge-. Aquest nou entorn ha vingut per quedar-s’hi. I aquesta arribada ha estat tan ràpida, i avança a un ritme de vertigen que sovint ens dificulta el poder parar-nos a reflexionar les seves formes d’ús. Tot i aquest caràcter de novetat, probablement no s’està inventant tant: es redefineixen espais clàssics de relació, que no desapareixen ni són substituïts, sinó que s’estenen a l’òrbita digital (perfils, identitats, grups, espais de trobada, etc.). Adolescents i joves han estat, inicialment, el paradigma d’ús d’aquesta nova realitat, tot i que cada vegada més s’ha universalitzat pel que fa a qualsevol grup d’edat i col·lectiu. En aquest sentit, la identitat digital i tota la qüestió relacional associada han exposat noves formes de relació a l’espai digital i, en conseqüència, a l’espai públic. Tot plegat redimensiona aspectes bàsics i troncals de la nostra intimitat: de quina manera publiquem la nostra vida en línia, tot i que condicionada, en certa mesura, a les nostres voluntats. A l’univers adolescent, això esdevé importantíssim. Si bé la població adulta ha estat socialitzada sota el marc de protecció de la nostra intimitat, cal replantejar-se quin sentit té aquest aspecte en el moment actual. L’exponencialitat de la xarxa, la seva velocitat en el moment de transmetre els continguts i la dimensió que poden agafar aquests poden esdevenir grans oportunitats, però també font de maldecaps si no es gestionen sota uns mínims de control. Tot plegat afecta, principalment, aspectes vinculats a la qüestió acadèmica, professional i de reputació digital.’

De fet, no s’estan creant nous problemes, sinó que es tracta dels de sempre en nous contextos (digitals). Amb les variables prèviament comentades: exponencialitat, rapidesa i dimensió del missatge (viralitat). Dit d’una altra manera: fa anys es jugava a jocs com ‘el duro’ que consistia en tirar un moneda i fer beure a qui volguessis. El problema és que ara el duro es podria jugar on-line i canviar la dimensió de tot plegat.

Tot i viure en un món connectat, on les pràctiques s’estenen amb molta facilitat, tendeixo a pensar que els casos que ens trobarem aquí són excepcionals. Com també penso que ho són allà. En qualsevol dels casos, caldrà prevenir un discurs. El que sí, és que, ens agradaria matisar alguns punts:

A propòsit de l’acohol, i la seva prevenció: algunes idees

De entrada, ha d’imperar la sensatesa i l’ètica per sobre l’excessiva moralitat adulta. I revisar si la normativa actual és coherent. És impensable pensar que cal funcionar a partir d’un plantejament que tingui com a punt de partida el no-és-normal-beure-alcohol-essent menor-d’edat. No cal oblidar que realitat-social i normativa-imposada són dos conceptes que sovint no participen del mateix concordat. Ni tampoc que la majoria dels que ara estan per aquest missatge vénen d’una època en la que d’adolescents podien consumir importants quantitats d’alcohol sense control adult i amb una normativa força permissiva.

En segon lloc, apel·lem a una prevenció que tingui en compte quines són les necessitats reals de joves i adolescents. Que entengui que no tot passa per abstenir-se o bé emborratxar-se (i “liar-la”). En front d’aquesta doble lectura, sobre la que pivoten les interpretacions principals, proposo un discurs que potencïi el consum responsable i el gaudi de la moderació. Contemplant l’abstinència com “la manera més segura d’evitar-se problemes”. Però no l’única. Fugint de grans missatges que només serveixen per netejar les consciències de qui els pregonen. Davant l’última onada de política conservadora que ens està arribant, caldrà detectar aquelles situacions problemàtiques a prioritzar. I treballar-les. Per prevenir els riscos associats al consum d’alcohol -i no el consum en sí- en proposo tres: tot el que té a veure amb les baralles i violència; la sexualitat i afectivitat; i la conducció de vehicles i la seva gestió.

Tercer: a ningú se li escapa una realitat evident: vivim en una societat culturalment molt arrelada al consum d’alcohol que encara no té clar quin missatge transmetre per a un consum responsable. I que aquesta qüestió és un assumpte d’interès econòmic. Business pur i dur. No cal estimular comportaments que puguin comportar problemes. El sentit comú –control, prudència i moderació– és incompatible amb aquesta promoció d’ètica dubtosa i carregada de contradiccions. És clar que no tot és una qüestió de prevenció i formació.

Per acabar, no estaria de més revisar els nostres comportaments adults. I posar-los sobre la taula. Si analitzéssim amb profunditat les dades reals d’accidents de trànsit, demandes de tractament, urgències toxicològiques, etc. tal vegada destaparíem les nostres incoherències. I probablement ens plantejaríem que tindria sentit dirigir les campanyes cap a un públic de més avançada edat. Encara que aquí sí que trobaríem algunes resistències. Però així com anem, si això passa, probablement ja no disposarem ni de recursos per abordar-les.”

Adults amb sensates preocupacions sobre el consum adolescent d’alcohol: 7 diees

És evident que cal mantenir uns mínims de sentit comú i no perdre els principis bàsics de la relació educativa: comunicació, marcar límits, potenciar actitud crítica i transmetre responsabilitat, autonomia, moderació i prudència (com a bona companya de viatge).

1. Cal poder ser capaços d’observar amb discreció. Això és: no espiar converses al Facebook. I respectar la intimitat. Però sent coneixedors dels seus contextos virtuals, els seus espais de relació. Participar-hi amb criteri, etc.

2. Cal transmetre un discurs de responsabilitat, moderació i prudència. I sobre com aprendre dels errors.

3. Posar especial èmfasi en els “bons usos”. I potenciar-los.

4. Ser conseqüent i intransigent si es detecten aquestes pràctiques

5. Cal “controlar” que el que passa davant d’una pantalla entra dins els límits raonables. Molts problemes atesos denoten que prèviament no hi han hagut lògiques clares de control la qüestió.

6. S’han d’afavorir conductes alternatives a les tecnologies i al consum compulsiu

7. L’establiment de certs càstigs davant incompliments és educatiu. Sempre i quan parlem de reforçament negatius realistes, i que es compleixin.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus