7/9/11

Per enamorar-se no calen dogmes

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Font de l'imatge: La información. Ferran Martín. 19 d'agost de 2011.

“Per enamorar-se no calen dogmes”
Font: Ara. 3 de setembre de 2011.
Descarrega’t larticle en PDF clicant aquí.

Entre el seguidors del Papa, joves i no tan joves, he vist moltes cares adolescents. He sentit com algú d’ells deia que havia vingut “a trobar Jesús”. En alguna foto es veien noies pelegrines en sostenidors contestant a monges increpadores que es destapaven perquè volien posar-se morenes. També he sentit com, entre les experiències que alguns s’emportaven, una d’important havia estat tenir ocasió de lligar, tot i que ràpidament afegien que només per fer-se petons. Però als sermons que havien escoltat tot era clar: cal anar a missa, combregar i confessar-se; a més, trobar el Jesús cercat és una qüestió de sacerdoci, vida consagrada o matrimoni. Sempre he dit que hi ha adolescents per a tots els gustos, també per anar a veure el Papa, però, com encaixa això amb una adolescència raonable?

Tots aquests flaixos dels mitjans de comunicacióde fa dues setmanes em van fer pensar en les diverses contradiccions que suposo que vivien en les seves vides adolescents, però especialment en una: com es situen davant el dogma. Els adults que els anaven adoctrinant què n’esperaven, d’ells? La qüestió del Papa només ha estat el detonant. Parlaria igual de totes les religions i de bona part dels discursos polítics. Totes les religions i les teories globalitzadores intenten ser dogmàtiques. És a dir, les veritats són el que són i no són acceptables les interpretacions. Ni es pot pensar, ni es pot acomodar el pensament a la realitat canviant. A la vida consagrada no hi caben petons enamorats.

Però, què farà un adolescent que tot just acaba descobrir la relativitat del món, que s’atreveix a pensar demanera diferent dels seus adults, que experimenta sensacions desconegudes? Pot no pensar mai, pot quedar atrapat per diversos dogmes o pot aprendre a ser ell mateix. Coneixem perfectament què passa amb els adolescents que són víctimes del dogmatisme. Troben adults que els venen aquestes respostes basades en déus bons, pàtries autèntiques, causes clares per les quals lluitar, i s’hi apunten. Entomant-les s’estalvien pensar i dubtar. De vegades, acaben formant part de les milícies que escampen amb violència el dogma.

Trobar el seu lloc

Les doctrines sempre intenten portar el seu dogmatisme a la vida quotidiana. Les religions ho fan definint el comportament moral, i les teories polítiques, fitxant des del poder el comportament correcte. L’adolescent, que se sent autèntic, que intenta tenir un estil de vida propi, descobreix que a les monges amb còfia no els agrada el seu biquini demarca i que es fiquen amb dones d’una altra religió que porten mocador. Fins i tot trobarà que li venen estudis en què es demostra que si practica la religió no consumirà drogues. Serà fàcil que se sentidir “pecador” o “delinqüent”. Veient i escoltant la informació d’aquests dies recordava l’alumna del curs passat, catòlica militant, que em discutia aferrissadament qualsevol teoria que posés en crisi el seu pensament sobre la família mentre feia manetes sota la taula amb el company enamorat del costat. Escolten discursos en què només són bons els que pensen com nosaltres i en què el que cal fer és convertir els altres a la fe adequada. A quin costat es quedaran?

A què ve aquesta reflexió? Si volem educar els adolescents, si volem fer educació en valors, algunes vies no són acceptables. Eduquem els adolescents perquè aprenguin a ser persones que pensen autònomament. Construir la pròpia fe, la pròpia manera de pensar, no és combregar amb dogmes.Tenir ideals socials no és reduir la realitat a una doctrina conservadora, nacional o revolucionària a imposar. Quan els infants creixen i comencen a no dependre de nosaltres és quan haurem de descobrir la inutilitat i l’abús de catequitzar-los. Si han crescut sanament el primer que faran en arribar a l’adolescència serà descobrir hipocresies, veure contradiccions, cercar honestedat en els comportaments, practicar el criticisme.

Tags de l'article:

Etiquetes: , , , , , , ,
Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus