10/7/14

Somos Poniente

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

No fa gaires dies va posar-se en circulació per la xarxa aquest vídeo realitzat pels companys i xavals del Centre Obert de Ponent. Un vídeo que, més enllà de reivindicar la condició de barri, tracta diferents temes vinculats a la salut i a la pròpia idea (pre)adolescent. La veritat és que l’experiència ha tingut força ressó. I gràcies a l’exponencialitat de la xarxa, ha rebut moltes visites i ha estat objecte de moltes mirades (periodístiques, dels propis xavals, a dins i fora de Granollers…).

Hem demanat a la Laura Gonzalez que ens descrigui l’experiència. I aquí deixem el seu text i el vídeo en qüestió. Una bona i bonica feina al voltant de l’educació social.

Tot i que abans de passar a l’explicació, acabarem amb una bonica (seva) reflexió: “Fa poc em van preguntar perquè havia triat aquesta feina. Vaig dubtar la resposta, ja que en el dia a dia ens submergeix en una espiral demandes molt altes en la gestió de conflictes, necessitat de ràpida reacció davant dels problemes intentant buscar la solució a tot, canvis constants d’estratègia per mantenir una motivació en els xavals, respiracions profundes, alta implicació i no deixar de lluitar per seguir endavant. Però hi ha un moment, ràpid, però intens, en què creues una mirada, que fins fa poc, era desil·lusionada, àpatica i ara brilla i desprèn felicitat. És aquest l’instant que compensa tot l’esforç que hi dediquem l’equip educatiu en el dia a dia. Amb aquest vídeo vam tenir aquestes mirades, mirades que esperem seguir aconseguint pas a pas, acompanyant-los en aquest camí que és l’adolescència.”

“El Centre Obert de Ponent (COP) forma part de la xarxa de centres oberts de Granollers. S’hi atenen 40 infants entre 6 i 14 anys, dvidits en dos grups , segons edat. Hi ha un equip educatiu format per dos educadores (Laura Gonzalez i Cristina Verdugo) que gestionen el centre i compten amb l’ajuda de voluntaris. En aquest cas la Judit i l’Alex també han col·laborat en el vídeo. Al centre s’hi fa reforç escolar i una programació d’activitats amb finalitat educativa. El vídeo surgeix del I concurs de vídeos ideat dins la pròpia xarxa de centres oberts de Granollers amb la finalitat d’augmentar les activitats conjuntes entre els centres i potenciar la interacció entre tots els infants que utilitzen el servei a la ciutat.

El vídeo havia d’estar ideat pels infants amb una durada màxima de 5 minuts. Al COP, de seguida es va veure el vídeo com una oportunitat d’expressar les seves sensacions en relació al barri, on la gran majoria dels infants hi viu o hi té els amics. Van considerar que la millor manera de transmetre el missatge era la música, ja que és l’expressió artística que senten més propera. I dins la música, el rap com a estil amb el qual s’identifiquen més i se sentirien més còmodes per comunicar-se. L’objectiu del vídeo és millorar les condicions del barri, ja que els infants moltes vegades es senten insegurs: es queixen de l’ús de la violència, del consum de drogues, de la xenofòbia, de la manca de treball promovent l’educació, el diàleg i la convivència entre tots. La idea és fer del barri un espai per compartir entre les persones que l’integren i poder gaudir-ne amb tota tranquilitat.

Tant la lletra com les imatges han sigut ideades pel grup de grans, tot i que hem comptat amb una ajuda molt important de professionals de la música: Rincón del Obrero i del sector audiovisual: Sergi Pons (guionista) i Albert Rafart (càmara), que ens han acompanyat en tot el procés creatiu per tenir el millor resultat possible. Destacar que van fer tot això de manera voluntària, molt motivats en ajudar als infants a tirar el projecte endavant, donada la consciencació social del missatge.

Aquest vídeo ha sigut important pels infants, ja que en són els complets protagonistes, han pogut expressar-se i se’ls ha donat la veu per dir el que senten. Enguany al centre obert, ens hem trobat amb la necessitat de redissenyar la programació trimestral varies vegades, ja que s’han mostrat molt desmotivats per portar a terme les activitats i amb dificultats per trobar accions que els despertés un interès.

El dia que el jurat va dictaminar el centre obert guanyador, va ser especial i emotiu. En els moments prèvis al veredicte, la tensió i nerviosisme es podia palpar a l’ambient: mans a la cara, respiració continguda, ulls tapats, silenci absolut….per desencadenar en una eufòria i esclat d’alegria, grans somriures, llàgrimes als ulls i crits d’eufòria. Ho havien aconseguit! Es va potenciar la cohesió grupal i millorar l’autoestima, tant personal com de col·lectiu, construint un sentiment de pertenença al grup més fort que al principi de curs.

La difusió través de les xarxes socials (principament youtube, facebook, twitter, whatsapp) i els mitjans de comunicació com la premsa escrita, televisió, internet i ràdio ha permès una divulgació molt àmplia. Amb tot això, els infants es queden sorpresos i els sobta que quan van pel barri o l’escola, els identifiquen i els feliciten. Aquesta recompensa de la feina ben feta i l’esforç que hi han dedicat és molt valuosa, ja que fora del centre, estan etiquetats com adolescents conflictius sense capacitats ni habilitats positives, determinant-los un camí cap a l’exclusió social i ara, estan desmuntant aquest estereotip.

Així mateix, dins les entitats del barri ha tingut molt bona acollida: el CEIP Ponent (els alumnes, professorat i l’AMPA) i l’Associació de Veïns de Ponent, trencant els prejudicis sobre els usuaris i la funció del centre obert en relació a l’entorn. Recordem que animen a tots aquells que el vulguin millorar es sumin a la seva causa i redefinir el barri en unes condicions aptes per a tots i tothom, fomentant el treball en comunitat.”

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
  • Elvira Duran Molero

    Moltíssimes felicitats!. L’educació social és el complement indipensable al sistema eductiu formal. Invertir-hi SI que és treballar la cohesió Social. Subscric lletra a lletra la reflexió de la Laura sobre la nostra feina.

  • Còmic

    No coneixia ni el vídeo ni l’experiència. Gràcies per compartir!

blog comments powered by Disqus