15/2/12

Porros i tetris, una peça difícil de col.locar

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Article d’opinió d’Otger Amatller
Font: Perifèrics.

Accedeix a la font original clicant aquí.

L’adolescència és una edat que moltes mares i pares temen. Contràriament a la realitat es pot arribar a pensar que l’adolescència és una loteria que pel simple fet d’escollir uns amics i no uns altres, d’escollir un tipus d’estudis concrets o posar-se a treballar en un tipus de feina, o en una totalment contrària, el futur dels nostres fills i filles poden canviar radicalment per simple qüestió de sort.

No ens enganyem, excepte en comptades ocasions, un adolescent triarà un tipus d’amics concrets, estudiarà segons què, o voldrà deixar els estudis per dedicar-se a segons quina feina, en relació a allò que ell hagi anat aprenent al llarg de la seva vida, a allò que des de casa o des d’altres referents educatius li han aconseguit traspassar i a allò que genèticament ha heredat dels seus pares biològics. Per tant , les decisions que prenen els nostres fills i filles (com les nostres) tenen res o poc a veure amb una loteria, ni a cara i creu.

Durant el creixement d’ells i elles, els pares hauran de prendre moltes decisions, i hem de tenir en compte que no prendre decisions és també una manera de prendre’n. La manera com eduquem el nostre fill , les responsabilitats que li traspassem , els límits que li marquem, la sobreprotecció que li encobrim no deixen de ser accions que conformaran el seu ser i que marcaran les seves pròpies decisions i el seu futur.

Els porros ja són una peça habitual en l’adolescència

Lògicament, no tot seran decisions sobre situacions previsibles, sinó que n’hi han moltes que no ens esperem i que apareixen del no res. Totes elles, les esperades i les inesperades les podriem situar metafòricament dins el famós joc del Tetris. Sí, aquell joc on va caient peça rera peça, sense possibilitat de seleccionar el pause i que depenent com haguem col.locat les peces anteriors i de com complicada tinguem la partida, les peces seran més fàcils de ressituar i tindrem més temps per reaccionar i pensar on col.locar la següent.

Els porros s’han converttit ja en una peça molt habitual en l’adolescència i la gran majoria de pares, sorpresos de la seva aparició, no tenen clar on situar-la,  ni de quina manera. Els pares reben moltes pressions totalment contraposades, des d’una normalització del consum de cannabis que la societat està experimentant en els darrers anys fins el record de la seva adolescència on el consum de porros entrava dins el mateix sac de l’heroïna o la cocaïna.

Els progenitors perceben com existeixen cada vegada més indicis que el cannabis no és aquella droga de la qual els hi parlaven els seus pares, els seus mestres o la televisió de la seva joventut, però tampoc no volen sentir-se culpables per si realment els porros acaben dificultant el creixement dels seus fills adolescents i ells no li han donat la importància que es mereixia.

Llavors, on situem el consum de porros ?

Sembla clar doncs, que aquells joves que tinguin la resta de peces ben ordenades, el consum de porros simplement serà una peça més que no té perquè portar-nos cap o excessius problemes, per altra banda , si la partida de Tetris està complicada i ja tenim prou feina a intentar situar encara un grapat de peces ben complexes, el cannabis pot ser aquella peça que ens ho enredi tot i acabi complicant la partida.

Una darrera reflexió, així com en el Tetris, un cop apareixia el Game Over, teniem la possibilitat per una insignificant moneda de 5 duros de començar de bell nou, en la vida real, per molt que no ho vulguem veure, les peces es van amuntegant i la partida no acaba mai. Com més tard ens hi posem, més feina acumulada haurem de recuperar. Tot allò que no haguem fet en el seu moment, ens retornarà, però de forma multiplicada.

Otger Amatller  -  @otgervila
Psicòleg
CAS Mancomunitat Penedès Garraf

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus