21/1/13

Somnis d’any nou

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

Article de Jaume Funes.
Font: Ara. 19 de gener de 2013.

Accedeix a la font original clicant aquí.

Passat el Nadal serien un bon tema d’estudi els desitjos per al 2013 que tots plegats ens hem fet. Frases eternes o innovadores, repetició o creativitat per conjurar la possibilitat de viure pitjor. Parlaré, però, d’altres desitjos, els que un grup de nois i noies adolescents amb vides no gaire fàcils escrivien per somiar una realitat diferent. Les il·lusions que un grup d’adolescents fora delsistema escolar expressaven en acabar el trimestre i penjaven d’un arbre de desitjos que presideix l’entrada de la seva escola actual. Són petites cartolines que els educadors hem de tenir en compte per definir motivacions, per fer projectes amb ells. Com es podia esperar, bastants desitgen el mateix que tots plegats: salut, diners, amor i una bona feina. Són adolescents, però són els nostres adolescents. Tan iguals que desitgen “que s’acabi la crisi”. Tanmateix, aviat trobem diferències. Algú que voreja la marginalitat activa pensa a “trobarse” alguns milers d’euros a la porta del banc. Són bastants els que desitgen “que no hi hagi pobres” (potser els cal afegir “com jo”). Pensant en la pobresa, encara recordo que un d’ells, singularment desnodrit, em feia llegir el seu desig abans de penjar-lo: “Que hi hagi menjar per a tothom”. No hi falta la noia enamorada que defineix el seu príncep blau com un home ric.

Desitjos justos

Adolescents sols, que han viscut històries de migració, somien per un moment que la seva família és aquí, o que han tornat als seus orígens però d’una altra manera. Fins i tot somien coses tan concretes com poder parlar català o castellà per poder existir socialment. Busquen alguna sortida a la seva soledat. En molts altres casos apareixen els patiments significatius que pesen sobre les seves vides i que formen part d’allò que voldrien veure canviar. Aconseguir que desaparegui la depressió de la mare o que el pare deixi l’alcohol. L’escola encara és la seva creu, simbolitza la síntesi dels seus malestars. Alguns la voldrien veure en flames. D’altres expressen la dicotomia que sentenal’espaieducatiu nou: “No venir a l’escola o, si hi vinc, estar més centrat”. No hi falta l’home de negocis en una societat de negocis. Un noi recorda als Reis que s’ha portat bé, així queli han de fer el regal que la seva plantació de maria tingui una bona collita. Tenim dos trimestres per ajudarlos a descobrir que les societats injustes difícilment atendran els seus desitjos justos.

Tags de l'article:

Etiquetes: , , , , , , ,
Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
blog comments powered by Disqus