Legalitat

El marc legal que envolta les drogues generalment provoca confusió i la seva interpretació sovint és errònia. Està permès el consum? Què és el consum propi? Es pot cultivar marihuana? Són preguntes que moltes vegades ens arriben al Servei d’Informació. Per aquest motiu, ens agradaria remarcar.

Dos punts de partida

  1. El codi penal espanyol considera delicte elaborar, produir, cultivar o traficar amb les substàncies psicotròpiques, tòxiques o estupefaents així com afavorir, facilitar o promoure el seu consum.
  2. No es considera delicte el propi consum, ni la tinença o compra de petites quantitats destinades al propi consum. Però sí és sancionat administrativament (LLei 1/1992 , de 21 de febrer, de Protecció de la Seguretat Ciutadana). Es considera falta greu consumir drogues prohibides en llocs públics, així com la tinença en aquests llocs de quantitats destinades al propi consum. Aquestes faltes es castiguen amb multes que van des dels 300 als 30000 euros. 

 

A continuació apuntem un text extret de la web www.energycontrol.org que considerem bastant descriptiu:

La justícia espanyola, en consonància amb la d’altres països, considera substàncies prohibides a totes aquelles presents en uns llistats aprovats en convenis internacionals (Convenció Unica de 1961 sobre Estupefaents, Conveni de 1971 sobre Substàncies Psicotròpiques, etc…).

A excepció del tabac, alcohol i alguna altra substància, en aquestes llistes estan incloses totes les drogues habitualment més consumides: èxtasi, cànnabis, amfetamina, speed, cocaïna, LSD, mescalina, psilocibina, etc…  

Uns punts bàsics 

1. El Codi Penal espanyol considera delicte elaborar, produir, cultivar o traficar amb les substàncies psicotròpiques, tòxiques o estupefaents incloses als llistats internacionals, així com afavorir, facilitar o promoure el seu consum.  

  • És a causa d’això que es considera que eles drogues són perjudicials per a la salut, pel que traficar-hi suposa cometre un delicte contra la salut pública. La comissió d’aquests delictes es castiga amb penes de pressó.   
  • No es considera delicte el propi consum, ni la tinença o la compra de petites quantitats destinades al propi consum. 

2. No obstant això, la Llei de Protecció Ciutadana (Llei Corcuera), considera falta greu consumir drogues prohibides en llocs públics, així com la tinença en aquests llocs de quantitats destinades al propi consum. Aquestes faltes es castiguen amb multes que van des dels 300 als 30000 euros.  

3. La justícia espanyola distingeix entre substàncies no greument perjudicials per a la salut (derivats del cànem) i substàncies greument perjudicials per a la salut (totes les altres)  

4. El tràfic de substàncies no greument perjudicials per a la salut  castiga amb penes d’1 a 3 anys de presó i multa de fins i tot el doble del valor de la droga.  

5. El tràfic de substàncies greument perjudicials per a la salut, es castiga amb penes de 3 a 9 anys i multa de fins i tot el triple del valor de la droga.  

6. Existeixen circumstàncies agreujants que fan augmentar la condemna: venta a menors de 18 anys, venta en col·legis i centres militars, adulteració de la substància incrementant el dany per la salut, etc… 

7. Els agreujants fan que les penes per al tràfic de cànem puguin augmentar fins i tot 4 anys i 6 mesos (6 anys i 9 mesos per a casos d’extrema gravetat). Per al tràfic d’altres substàncies, poden augmentar fins i tot 13 anys i 6 mesos (19 anys i 9 mesos per a casos d’extrema gravetat). 

8. Un agreujant important que fa augmentar la condemna és quan es trafica o es posseeixen quantitats majors al que serien 500 dosis de la substància.  

9. De la mateixa manera, existeixen atenuants (redueixen la condemna) i eximents (et deslliuren de complir-la totalment). Generalment, ambdós es refereixen a qüestions com la presència de trastorns psicològics greus que impedeixen, en major o menor grau, ser conscient d’estar cometent un delicte. 

10. Als menors de 18 anys no se’ls aplica el Codi Penal, sinó una llei específica que contempla mesures reeducatives (com prestacions en servei de la comunitat) o en casos greus, l’internament en Centres de Menors o en Centres d’Atenció a les Drogodependències, en cas que hi hagués un problema de consum de drogues. 

11. Aquesta informació és relativa a la justícia espanyola. Les disposicions legals canvien molt de país en país, pel que en cas de viatjar a l’estranger, convé informar-se sobre això a la pàgina web del Ministeri d’Assumptes Exteriors.    

12. A Catalunya, que la tinença de droga es consideri destinada al tràfic o a l’autoconsum, depèn de molts factors: si existeixen peses, substàncies de tall, grans quantitats de diners, etc… A més es té en compte si la persona és consumidora de drogues o no i si la quantitat que posseeix pot considerar-se que és per al seu propi consum en un període de 3 a 5 dies. 

(AUTO)Cultivar

El cultiu de marihuana és una pràctica no exempta de risc. Això és, el codi penal considera delicte el cultiu. Ara bé, què passa amb l’autocultiu? És un tema força complex legalment parlant. El que està clar és que llegendes urbanes tals com “es poden tenir fins a tres plantes” o “el cultiu no és delicte” són totalment falses i infundades. Consulteu aquesta notícia de la premsa per aclarir alguns coneixements.    

Afers exteriors

Font: www.maec.es“Constituye una obligación ineludible de toda persona que viaja al extranjero respetar las leyes de los países que visita que en muchos casos difieren, incluso en aspectos sustanciales, de las españolas.
Esta obligación es especialmente importante en lo se refiere a la tenencia, consumo y tráfico de sustancias estupefacientes (DROGAS).  La inobservancia de la Ley local en este ámbito conduce muchas veces a situaciones difíciles e incluso dramáticas de detención, juicio y encarcelamiento en el extranjero. Una vez detenido en el extranjero nadie, ni tampoco la Embajada o el Consulado de España en el país de que se trate, podrá sustraer al infractor de la aplicación de la Ley local y, en caso de detención y condena, de cumplir la pena correspondiente al delito cometido.

Se advierte que en algunos países no se distingue entre tráfico y consumo de drogas y que estos delitos pueden llegar a castigarse incluso con la pena capital (Arabia Saudí, Brunei, China, Cuba, Egipto, Emiratos Árabes Unidos, Filipinas, Indonesia, Irán, Iraq, Jordania, Kuwait, Libia, Malasia, Omán, Pakistán, Singapur, Siria, Sri Lanka, Tailandia, Taiwan, Vietnam).     

Penas impuestas en el extranjero por tráfico de drogas.   

Como ejemplo de lo anterior, a título meramente indicativo y salvando siempre la posibilidad de que se puedan producir modificaciones en las mismas, a continuación se señalan algunos de los aspectos más relevantes de determinadas legislaciones extranjeras sobre tenencia, consumo y tráfico de drogas.   

Descargar la tabla (Pdf, 31 Kb)

blog comments powered by Disqus