I com a professional, que coi els hi dic jo dels porros? Vaig de guais?
A l’adolescència hi ha molts temes dels quals voldríem evitar parlar, però que com a professionals que tractem en adolescents tenim la creença que n’hem de parlar, i molt. A vegades tinc la sensació que tractar aquests temes és més una necessitat adulta que no pas una demanda per part dels mateixos joves, els quals, si els donéssim l’oportunitat d’escollir, optarien per altres temes menys cridaners i més habituals. En part, són esclaus de les nostres angoixes.
I quin rol haig d’assumir davant d’un adolescent que em confessa el seu consum de cannabis? Primer de tot, el consum de “porros” per a ells no té el significat que nosaltres, els adults actuals, donàvem al consum de “drogues”. Des de ja fa uns quants anys el consum de cannabis té més proximitat al tabac i a l’alcohol que no pas a d’altres drogues il·legals com la coca o l’èxtasi, i no sols en concepte de legalitat, sinó també en altres conceptes com el risc, la possibilitat de consumir-ne habitualment o la sensació de que allò no és estar-se drogant: “sols és un porro, que no ho veus?” Llegeix article
Tecnologías policiales que atontan
“Este diario ha publicado la increíble historia de una pareja de Motril que estuvo durante meses en libertad con cargos al confundir la policía unos polvos homeopáticos con heroína. Tres meses tardó el juzgado en trasladar las muestras a un laboratorio para corroborar o enmendar el veredicto del narcotest realizado en el momento de la incautación. El análisis en laboratorio demostró que los polvos no eran más que una mezcla de calcio y magnesio”
“Si queremos ser sociedades tecnológicas, seámoslo, pero como mínimo aprendamos a gestionar estas tecnologías para que contribuyan realmente a la seguridad de todos, y no a la inseguridad de demasiados.” Llegeix article
