19/9/11

Torna la barra lliure

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

El passat 30 d’agost publicàvem l’article Òmnibus per a la salut. En aquest, “denunciàvem” les conseqüències de la seva aplicació en matèria de consum d’alcohol. Els companys de Perifèrics també ho van fer en aquest article. En el mateix sentit, us deixem un breu i contundent reflexió d’en Jaume Funes aquest dissabte a l’ARA que tracta d’aquest tema.

SobreDrogues.net

“Torna la barra lliure”

Article de Jaume Funes
Font: Ara. 17 de setembre de 2011.
Descarrega’t l’article en pdf clicant aquí.

A la columna de fa quinze dies els follets de la redacció del diari van fer de les seves. Un servidor havia escrit al titular “dogmes” i ells van posar “drogues”. Efectivament, hi ha dogmes que són drogues, que atordeixen el pensament i que generen dependències inexplicables. Però ni pensava escriure sobre drogues ni considero, encara, el Papa, motiu de l’article, una droga. Tanmateix, el lapsus de la redacció i diversos incidents d’aquests dies sobre l’alcohol m’han fet pensar que avui potser podríem parlar de drogues. Al final del mes d’agost, les autoritats quedaven descol·locades amb l’aparició en algunes zones d’oci nocturnde la venda de chutes inhalats de chupitos d’alcohol vaporitzat. El vapor d’alcohol concentrat com una manera d’aconseguir els seus efectes de cop, com a experiència d’impacte. Les veus d’alarma no es van fer esperar, però les normes reguladores no tenien previst impedir aquesta manerade relacionar-se ambl’alcohol. Paral·lelament, en començar el curs, alguns professionals m’han fet descobrir que la llei òmnibus (aquesta que liquida multiplicitats de lleis d’una patacada) també s’ha ficat amb la beguda. A la llei de drogodependències actual hi ha un article que intenta limitar la simple promoció de l’alcohol, és a dir, que evita estimular una conducta que es pretén moderar. S’intenta impedir, per exemple, ofertes de barra lliure o de 2×1. Ves, però, que a la nova racionalització de l’administració la molesta aquest article i, d’amagat, ho vol permetre. Per això ha decidit suprimir del text aquesta frase: “Queda prohibida la promoció feta [...] permitjà d’ofertes promocionals, premis, bescanvis, sortejos, concursos”. Més quotidianament i casolanament, també han estat dies en què pares i mares amics abocaven a les xerrades, encara disteses, comentaris inquiets sobre l’ús alcohòlic estiuenc dels seus adolescents, enmig de nits en blanc o de festes relativament controlades.

Negoci i maneres

Suposo que a cap lector o lectora se li escapen tres dades d’una realitat tossuda. La primera, que la qüestió de l’alcohol és fonamentalment un assumpte econòmic, de negoci pur i dur. Al mateix consell de govern s’aproven mesures preventives, es facilita que la indústria vinícola no tingui cap impediment per fer negoci i es fan meravelloses declaracions sobre “escoles lliures de drogues”. Tampoc crec que hi hagi ningú que encara cregui que els nostres adolescents s’esperen als 18 anys, comd iu la llei, per començar a beure. Finalment, per poc que observin la realitat, poden comprovar com, quan es tracta de drogues, el que bàsicament va canviant són les maneres d’usar- les. No es tractade beure sinó de divertir-se bevent. No es tracta de fer botellón sinó de trobar-se, ser-hi  i pot ser beure.

Després demés de tres dècades de treball professional relacionat  amb l’atenció als problemes derivats del usos de drogues, no tinc capconfiança que les autoritats facin pedagogia i difonguin un missatge sensat. Tanmateix, existeix. A la nostra societat, amb l’alcohol, haurien d’acceptar en primer lloc l’objectiu. Es tracta que els nostres fills i filles facin el que lamajoria de nosaltres hem fet: aprendre a relacionar-se d’una manera no problemàtica amb la beguda. Abans, però, necessitem reconèixer i explicar que l’alcohol és una droga perillosa. Hem après a ser més feliços amb un reserva que amb un criança, a beure en bona companyia millor que en soledat. Però també hem après què significa una ressaca i una vida centrada en la beguda. Sabem distingir entre les neurones animades i les xopades. Tota relació amb una substància perillosa requereix que no sigui estimulada, que la publicitat no li doni un valor que no té, que no es promocioni com si fos imprescindible en la nostra vida. L’aprenentatge del control i la moderació són incompatibles amb la promoció. El negoci, que facilita la llei, pretén que beguin més  i més. L’educació, de nou simbòlica, pretén que aprenguin a beure. Però, digui el que digui qui governa, són pretensions incompatibles.

Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials:
  • http://www.facebook.com/people/D-Man-Ce/1546813168 D Man Ce

     … el alcohol no es problemático, es legal, y por eso no solo no es malo, sino que hay que promocionar su consumo, sobretodo entre los jóvenes.

  • Cristina Gubau

    La pregunta de base com sempre, desde el meu punt de vista, es com pretenem regular racional i universalment un conjunt de creences, aprenentatges i vivencies absolutament subjectives, matitzades per la cultura, la personalitat i el caracter de cada adult o adolescent

blog comments powered by Disqus