23/3/10

Gràcies per la confiança!

         Compartir: Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir Compartir

 

Article d’opinió d’Eduard Casas.
Accedeix a l’article original clicant aquí.

Aquest article l’escric com una carta de comiat, ja que la prevenció dels consums problemàtics de drogues no la farà, en el futur, associacions com GASS o d’altres similars, que van néixer de la voluntat de professionals, d’usuaris/àries de drogues i dels seus familiars, sinó multinacionals alcoholeres, tabaqueres i entitats bancàries que blanquegen els diners del narcotràfic. Més o menys transmetran un missatge preventiu semblant, és a dir, que les persones s’han de protegir de les drogues perquè poden ser perilloses per a la salut. Segurament escoraran el seu discurs cap al prohibicionisme, i tindran la complicitat i el suport de les administracions públiques, perquè, entre d’altres motius, faran la feina preventiva sense cost per a les administracions.

Les entitats bancàries, al mateix temps que acumularan grans capitals: blanquejant els diners del narcotràfic en paradisos fiscals i cobrant els beneficis de les accions en borsa d’alcoholeres i tabaqueres, aportaran a l’alumnat materials o exposicions que parlin dels perills de fumar cànnabis o tabac, de beure alcohol o de prendre altres drogues. Missatges dissenyats amb els pantons (colors) predominants de les seves imatges corporatives.

També vindran les multinacionals alcoholeres, amb les seves fundacions d’utilitat pública, guanyant terreny en el camp de l’educació i de la prevenció del consum problemàtic d’alcohol i d’altres drogues, oferint tallers i materials gratuïts a les aules. Invertint, paral.lelament, grans sumes de diners en campanyes publicitàries amb molts elements que criden a la joventut a consumir alcohol.

Tot això ja està passant, com va exposar Arcadi Oliveres (President de Justícia i Pau), en les jornades de 10 anys d’Energy Control, a la seu del Caixa Forum. En síntesi, que les nostres caixes i bancs estan blanquejant diners del narcotràfic en paradisos fiscals, invertint-los posteriorment, en especulació urbanística. Es va nombrar a quasi totes les caixes, sobretot les més conegudes, i no hi ha hagut, que es sàpiga, cap querella contra Arcadi Oliveres per aquestes afirmacions.
D’altra banda els tallers gratuïts de la Fundación Sociedad y Alcohol estan sent promocionats i sol.licitats per les nostres administracions públiques, i, només per fer-se una idea de qui està darrera, un dels patrons de la Fundació que vol prevenir l’ús d’alcohol entre el joves, és Bacardí. Si s’analitza mínimament el tipus d’anuncis televisius que fan es podrà deduir quines són les seves autèntiques intencions.

En tots dos casos resulta increïble que, guanyant tant com guanyen de la venda indiscriminada de tabac, drogues i alcohol, s’accepti la seva proposta preventiva, en un moment en el que es parla de l’educació en valors. Cada cop més tècnics i polítics de les nostres administracions accepten aquests tipus de contradiccions. I, com el cost és zero o molt baix, desplacen a l’ostracisme econòmic a les entitats que van sorgir del teixit social i de les necessitats de salut. Persones que creien en la utopia de millorar la societat des d’una mínima coherència.

A més, per acabar d’arrodonir la situació, moltes entitats de base que coneixen el terreny, perquè han estat vinculades a les realitats quotidianes dels consums problemàtics de drogues, també són desplaçades perquè defensen conceptes com la reducció de danys, l’educació pel consum responsable, etc. Sent etiquetades com si fessin apologia del consum problemàtic de drogues.

A canvi, es van situant en el centre de la prevenció aquestes empreses i financeres que aporten un missatge prohibicionista, però que guanyen molts diners d’allò que pretenen educar per no consumir. També s’està donant que algunes administracions i entitats socials s’estan unint al capital que comporten les primeres, ja en el propi disseny de missatges, quedant vinculades a la forma de guanyar diners de les multinacionals i financeres. És a dir, entitats socials que saben el que representa un consum problemàtic de drogues, treballant al costat de qui s’està beneficiant sense escrúpols d’aquest negoci.

Per tot això, la supervivència de les entitats com GASS està condemnada a l’extinció i, abans de que arribi el punt i final, considerem oportú anar agraint a aquelles persones, administracions i entitats la confiança que han demostrat en una altre forma de fer.

Per últim, també s’ha de fer autocrítica i demanar disculpes per no haver sabut transmetre als responsables tècnics i polítics de les administracions públiques, la importància de posar-se davant de l’alumnat i de la societat amb les mans el màxim de netes possibles. I que és impossible educar en factors de protecció, com les actituds i el valors, si darrera hi ha capitalisme de les drogues.

Atentament,

Eduard Casas. President de GASS
9 de març de 2010

Tags de l'article:

Etiquetes:
Utilitza l'enllaç curt per les xarxes socials: